Segons la documentació conservada a l'Arxiu Municipal de Sant Iscle de Vallalta, les actes d'atermenament amb els pobles veïns daten de l'any 1851.
La fita en qüestió podria ser la cinquena de les instal·lades entre Sant Celoni i Sant Iscle, venint del turó d'en Vives, la qual "tiene tres caras, una de Olcinellas, otras de San Acisclo y otra de Vallgorguina la cual està en la derecha del camino que dirige al punto llamado los cuatro caminos", segons consta en un quadern del 14 de novembre de 1889.
La seva existència queda també recollida en l'acta de la comissió municipal per a la delimitació amb Vallgorguina, el 23 de desembre del mateix any: "Su forma es cuadrado, sus dimensiones un metro de altura, esta construido de piedra del país, se ha acordado blanquearlo y señalarlo con el número 2 y la inicial S.A.V, correpsondiente a esta población en la cara que mira al termino municipal de la misma".
Se'n torna a tenir notícia l'any 1919, en ocasió d'un nou atermenament amb Vallgorguina, quan és descrita com a "hito de piedra irregular de 0,43 m de longitud por 0,33 m de latitud y 0,90 de altura, sitio 'La Plana de Cal Gras' en la margen O del Cº de Can Paraira y en terreno de Me de alcornoques propio de D. José Gras, en la parte mas baja de un collado [...] Es común a los términos de Olcinellas, de San Acisclo de Vallalta y de Vallgorguina".
