Fira de Tardor

Navàs

Les fires de primavera i de tardor foren creades el 1933, sota l’impuls de l’Associació del Comerç i la Indústria, que va fer arribar a l’Ajuntament una petició per establir els dos esdeveniments. S’acordà que una fira es celebraria el tercer diumenge abans de la primera Pasqua i una altra el tercer diumenge d’octubre. Després de la guerra, però, la Fira de Primavera es canvià i passà a fer-se quinze dies després de Pasqua. La Fira de Tardor s’ha mantingut sempre en la mateixa data. En un principi l’Ajuntament proposava que les fires s’ubiquessin a la plaça de la que fou serradora del Victori (actual plaça de l’Ajuntament), però l’associació preferia el Passeig Ramon Vall i finalment aconseguí que aquesta fos l’opció triada.

En una primera etapa, de 1933 a 1938, l’organització anava a càrrec de l’Associació del Comerç i la Indústria, amb ajudes de l’Ajuntament. En aquest període inicial la Fira de Tardor era més pobre que la de Primavera. Comptava sobretot amb parades de marxants, però la fira d’animals no devia tenir gaire relleu.

En una segona etapa, de 1939 fins a 1981, es caracteritza per ser una típica fira de firaires. Els anys de la postguerra l’activitat comercial era poc important, però una mica més endavant, cap als anys 1950 i 60, la Fira de Tardor va tenir el seu moment d’esplendor i era mes animada que la de Primavera. En aquesta etapa la fira es celebrava només el diumenge, al llarg de tot el dia, i l’organització requeia sobre l’Ajuntament. Un dels elements que més va dinamitzar la fira fou la tómbola de Domund (organització eclesiàstica dedicada a les missions), que es va fer per primera vegada el 1950. Entre 1955 i 1967 un dels actes més populars de la tómbola era un concurs de nines, que havien de ser vestides per les participants i després formaven part d’un concurs. La guanyadora era elegida Reina de la festa i presidia l’acte de repartiment de premis, i les nines, amb els seus vestits, s’exposaven a la Sala d’Actes del Casal (avui Escola Diocesana). En aquesta època els actes lúdics complementaris eren escassos: sardanes, actes esportius o jocs infantils.

A la dècada de 1980 la fira havia entrat en una cert declivi i el Cercle Artístic de Navàs en va impulsar la renovació introduint una Fira d’Artesania, organitzada per primera vegada el 1982 i que passà a ser l’element emblemàtic de la Fira de Tardor. Els impulsors van ser Josep Giralt Marsinyac i Miquel Oller Ferrer, del Cercle Artístic, entitat que es va encarregar d’organitzar les setze primeres edicions. Posteriorment en va prendre el relleu la regidoria de Promoció Econòmica. En aquesta nova etapa la fira canvià de lloc i passà a fer-se a la plaça de l’Ajuntament, que ofereix un marc més idoni i amb més encant pel tipus de parades dels artesans, que queden aixoplugades sota els porxos de la plaça.

Els actes populars complementaris es concentren el diumenge de la fira, tot i que en els darrers anys se n’han fet també alguns dies abans o després. El 1992 es va introduir la trobada de puntaires. Des de 1998 la iniciativa de Comerç al carrer convida als botiguers a muntar una paradeta davant del seu establiment. També són presents a la fira algunes entitats amb les seves parades, i es programen actes populars complementaris, com ara balls d’esbarts, havaneres, castellers o gegants, així com actes culturals diversos. En comparació amb la Fira de Primavera, la de Tardor és més modesta en difusió, però continua sent un dels esdeveniments de referència del calendari de celebracions de Navàs. En els darrers anys s’hi ha sumat la promoció de productes ecològics i la mostra de la verema.