Fígols Montmajor

Berguedà
Gargallà
Al km 6,700 de la carretera de Cardona a Berga, un trencant a la dreta a 1 km de la carretera.

Coordenades:

41.96733
1.71572
393584
4646947
08132-65
Patrimoni immoble
Edifici
Medieval
Modern
Contemporani
XII-XVIII
Bo
Inexistent
IPAC, nº 3504, any 1982
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. cad.: 008A00123
Cortés Elía, Mª del Agua

La casa es troba en un lloc elevat, formant un conjunt del que formen part la casa, coberts i l'església de Santa Magdalena de Fígols. És un elegant exemple de masia de planta basilical de tres naus, traduïdes a la façana, amb un cos central més ample que el lateral i mantenint una perfecta simetria. La casa és coberta amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia, planta, dos pisos i golfes. Destaquen les tribunes que s'obren al centre de cada un dels dos pisos, amb doble arc de mig punt de pedra, enmarcats per balcons a cada costat. Tres portals de mig punt s'obren a la planta, reforçant la simetria general. A l'interior de la planta baixa hi ha tres crugies perpendiculars a la façana cobertes amb voltes de canó; les dues laterals són de pedra a plec de llibre i la central de maó. A la banda nord de la casa i situada transeversal a les crugies de la planta, hi ha un celler subterràni cobert amb volta de canó de pedra a plec de llibre. En ell encara es conserven dos vaixells de roure, un del quals ha estat tallat per la meitat per fer dos armaris licorers. A la casa hi ha dues tines de cairons i una premsa de vi. Adossada a la casa pel costat de ponent hi ha l'església de Santa Magdalena de Fígols i l'espai que ocupava l'antic cementiri. A la façana hi ha llindes amb les dates 1689, 1704 i 1861, corresponents a diferents ampliacions. Fa pocs anys es va restaurar la teulada i es va fer el voladís català.

Els propietaris conserven a la casa un important fons documental privat format per documents en pergamí i en paper. Dins el terme d'aquesta casa es troben els dolmens Clot dels Morts I i II.

Casa del terme de Gargallà, tocant a la capella de Sta Magdalena. Es té notícia des del segle XII, llavors era de la parròquia de Sant Sadurní de Fígols que el 1593 constava com a sufragània de Sant Andreu de Gargallà, també depenent de Ripoll. La casa pertanyia a la batllia i ducat de Cardona i al 1553 formava una col·lecta a part de Gargallà. Al fogatge de 1553 Fígols estava format per les cases Figols, Torrabadella i Obachs (IGLÉSIAS, 1979). A partir de 1708 es compabilitza al cadastre junt amb Gargallà i formant part d'aquesta parròquia. L'església de Fígols era un centre de reforç i punt d'enllaç entre els castells de cardona i de Casserres durant els segles IX i X, per tan es suposa que la casa Fígols podia haver estat una fortalessa que actuès com a punt de vigilància del camí Ral.

IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. OLZINELLES, Roc d'. Índice de donaciones de condes, reyes y papas existentes en el archivo de Ripoll. Biblioteca de Catalunya, manuscrit nº 430, sense data.