El Sunyer d'Aguilar Montmajor

Berguedà
Gargallà (Aguilar)
Pista a la dreta de la carretera a Cardona, després de Gargallà.

Coordenades:

41.95011
1.69511
391847
4645060
08132-66
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Contemporani
XVII
Bo
Inexistent
IPAC, nº 3493, any 1982
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. cad.: 009A00027
Cortés Elía, Mª del Agua

Està ubicada a prop del conjunt format per l'antiga església de Santa Maria d'Aguilar, el castell del Sunyer i la nova església. Masia de planta basilical, coberta amb teulada a doble vessant i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. La casa s'adapta al desnivell del terreny i, tot i que l'estructura visible és moderna degut a les reconstruccions, la casa està feta en diferents fases històriques, ja que es té notícia documental des del segle XVI, però molt possiblement fou anterior. La porta principal es troba quasi centrada en la façana i està formada per un arc de mig punt amb dovelles bastant llargues. A la planta baixa s'obren espitlleres a la banda esquerra i al primer pis, tres balcons que proporcionen simetria a la façana. Davant hi ha una petita era que es va tancar a mitjans del segle XIX amb un mur i una porta de ferro, i amb un nou cos afegit a la casa pel costat esquerre i formant angle. A l'entorn de la casa hi ha coberts edificats en diferents èpoques i un pou. Davant la casa s'han posat com a decoració pedres de molí de farina i d'oli, d'un molí que hi ha a la Vall d'Ora (terme de Navès) que pertany a la casa del Sunyer (també era ferreria).

La família conserva documents solts però no hem pogut tenir accès. Amb ells han realitzat l'arbre genealògic des del segle XVI, és a dir que l'antiguitat de la documentació es remunta a aquesta època.

La família ha pogut reconstruïr l'arbre genealògic remuntant-se fins al segle XVI. Dues llindes a l'interior de la casa mostren les reformes fetes al segle XVII: 1647, 16--, moment d'important apogeu de la propietat, essent una de les cases més importants de Gargallà. Actualment hi viu la 16ª generació que porta el cognom Sunyer. Tenen 5 masoveries que pertanyen: cal planes d'Aguilar (al costat de l'església), cal Gep (darrera l'església), Mardorells (2 km al nordest del Sunyer), Claranès, l'Hostal Vell. La casa té una relació històrica directa amb el proper castell d'Aguilar, que està documentat des de l'any 1183, junt amb l'antiga església i situat dins els territoris que formaven part de la històrica Vall de Lord, dins el comtat i bisbat d'Urgell i més tard integrat a la batllia de Cardona. Santa Maria d'Aguilar fou l'església del Castell d'Aguilar (podio de Aquilario) des del segle XII i parroquial als seus orígens. En el castell va tenir els seus origens el llinatge dels Aguilar, que al segle XIV formàren la baronia d'Aguilar, amb casa senyorial a Cardona. La baronia d'Aguilar comprenia els termes d'Aguilar, Hospital (cal Bisbe i altres que després passaren a Correà), Catllarí, que al fogatge de 1553 tenia dos focs. El senyor d'Aguilar al segle XVI era Miquel Gibert i d'Aguilar, que també eren senyors del Pujol de Planès i vivien a Cardona; al 1719 el senyor d'Aguilar era marquès i vivia a Perpinyà (IGLÈSIAS, 1974). Possiblement aquests fèssin construir la casa en la que vivien els Sunyer des del segle XVII.

SERRA VILARÓ, J. (1968). Història de Cardona. 4 vols. Sugrañes hermanos, Tarragona. BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. IGLÉSIAS, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. BACH, A. (2002). Diplomatari de l'Arxiu Diocesà de Solsona (1101-1200). 2 vols. Barcelona.