Cal Gener de Tòlocs
Montmajor
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia de planta rectangular, coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana de llevant, on hi ha la porta principal d'arc de mig punt rebaixat. A migdia, la façana tenia una eixida d'arc de mig punt que fa pocs anys que es van substituïr per petites finestres quadrades. Els murs són arrebossats. La masia va ser ampliada pel costat de tramuntana i pel de migdia. L'interior presenta la clàssica estructura basilical, amb una gran sala al centre (de 84 m2) a la que s'obren les diferents dependències. A la sala hi ha una capella amb la Mare de Déu dels Dolors i un rellotge encastat a la paret. L'escala interior, de pedra, conserva la pedra marcada a la part superior corresponent al sostre, fet poc habitual. Al costat de l'escala hi ha un pou on neix aigua. Al primer pis de la casa hi ha el celler.
Originàriament la masia es deia can Gener. Al 1592, en maridar Joan Quer de Can Gener amb Margarida Fons del mas Tòlix de Sant Feliu de Lluelles, es va anomenar amb els noms de les dues cases: Gener de Tòlics. La família conserva un important fons documental en pergamí i paper.
Història
Situada originàriament al terme parroquial de Sant Sadurní de Fígols junt amb les masies de Fígols, Calabuig i Torrebadella, passà posteriorment a la parròquia de Sant Andreu de Gargallà. La casa fou construida al segle XVI i ampliada al XVIII, dins els territoris del monestir de Santa Maria de Ripoll, al que pagava delmes, igual que la resta de cases de la zona de Gargallà. Actualment és una moderna explotació agropecuària especialitzada en la cria de conills. Es coneix documentació històrica que fa referència directa a la casa des del 1557, tal i com deixa testimoni la documentació que es conserva a la casa, per tant és possible que anteriorment hi haguès una altra casa que va ser edificada a finals de l'edat mitjana i de la que no queden vestigis arquitectònics en restar ocults per les construccions posteriors. L'activitat principal del mas havia estat la vinya, fins a la crisi provocada per la fil·loxera al segle XIX, desapareixent la vinya a tot el territori de Gargallà i substituint-se pel conreu de cereals.
Bibliografia
PERETÓ, Maria (2002). Història del poble de Gargallà. Treball inèdit presentat com a crèdit de síntesis de batxillerat. Institut de Batxillerat Guillem de Berguedà. Berga. Fons documental de Can Gener de Tòlics.
