Festa dels Passadors

Sant Adrià de Besòs

La primera edició de la festa es fa el 1998. En les primeres edicions, l'acte principal era felicitar a la geganteta Eulàlia el dia del seu sant. La figura del gegant és la imatge d'un passador, amb una nena a coll, coneguda com a "geganteta", que es diu Eulàlia. Aprofitant un recital de Núria Feliu a la Biblioteca, coincidint amb el dia de Santa Eulàlia, se li demana a la cantant que felicités a la geganteta. Des de llavors, cada any les Dones del Futur organitzen una felicitació a la geganteta. A l'inici, la festa es coneixia com a "Festa de la geganteta" i consistia a dur una felicitació a aquesta, a la biblioteca, on estan els gegants. Tot i que des de "Dones del Futur" creuen que la geganta Eulàlia és el que representa amb més fidelitat la figura del passador, van decidir canviar-li el nom a la festa, i anomenar-la Festa dels Passadors, per donar importància i protagonisme a l'ofici. Des de fa uns anys, la festa s'ha portat al carrer. Es planten els gegants a la plaça de la Vila i hi participen totes les entitats del poble lligades a la cultura popular. Al segle XIX, amb l'arribada del ferrocarril, la Societat de Passadors, va veure amenaçada la seva activitat per la construcció del pont del riu. Trobem algunes REFERÈNCIES de principis del XVII. La informació recull els conflictes que les llicències per l'activitat comportaven. Joan Rovira i Costa va ser una de les persones que més va contribuir a donar a conèixer la figura dels passadors i la seva activitat en l'encreuament entre el Camí Ral i el riu Besòs. La moció presentada a l'ajuntament de Sant Adrià, el 2018, per reconèixer els passadors com a patrimoni etnològic de la ciutat recollia aquests apunts històrics: Bruniquer en les seves Cròniques, feia referència a que en data 8 de maig de 1617 "lo Batlle General concedí â Joan del Ves licencia de passar â coll el Riu Besós des del pas de St. Adrià ô de Sta Coloma de Gramanet fins â mar, privativé ad alios quoscumque, al cens que apres se li imposará, heu tret de la matexa patent del dit Joan de Ves." Però aquesta llicència segons un manuscrit de 1602 pertanyia a l'Obra de l'església, ja que el visitador del bisbe diu: "Que tots los diners que se cobraran tant de l'arrendament de l'Ostal com del Pas del riu, i altres que i a, sien aplicades a la obra de la present Iglésia (que) per lo reverent Rector i Obrers han dessignat se fessen per major ornato de la Iglesia". Aquesta doble llicència va portar enfrontaments, fins que el 27 de maig de 1645, el Reial patrimoni retorna a la Junta de l'Obra de la parròquia de Sant Adrià, la concessió del passatge del riu amb la condició́ d'ajudar a passar els correus, combois militars i soldats, a tots aquells vianants, pelegrins i marxants que vagin o vinguin de la ciutat comtal, tant amb les palanques o passeres, passant la gent a coll, ajudant a traspassar els carros, tartanes i altre vehicles amb cavalleries pròpies o altres mitjans, i així compensar aquest servei o assistència amb l'exempció́ dels joves fadrins del poble del servei d'armes i bagatges. En una carta enviada al bisbe de Barcelona (3 de febrer de 1834), l'Ajuntament diu: “Se ha de saber que en San Adrián de Besós hay de tiempo inmemorial una sociedad de hombres jovenes y viejos llamados pasadores, los primeros en número indefinido, pero que ordinariamente acostumbran ser unos treinta, y los segundos en número fijo de doce, a cuyas plazas de viejos, ascienden los jovenes por rigurosa antigüedad. Los jovenes hacen el trabajo penoso de pasar las gentes a cuestas o al hombro, por el rio Besós, cuando tiene avenidas, y los doce viejos son los que cuidan de poner las palancas en el dicho rio y de recoger por tandas de tres en tres su producto diario, del cual una tercera pare a la obra de la Iglesia por la que tiene oblicación de mantener las palancas, quedando las otras dos en compensación del trabajo y jornal"