Carnestoltes de Sant Adrià de Besòs

Sant Adrià de Besòs

El carnestoltes és una festa que se celebra a tota Catalunya que coincideix amb l'inici de la Quaresma i s'associa a antigues festivitats paganes d'hivern. En sentit estricte comprèn els tres dies anteriors al dimecres de cendra, primer dia de quaresma (originàriament, el dia anterior a l'inici de la quaresma). En sentit més ampli s'inicia el dijous anterior, el Dijous Gras. El nom de dijous gras ve del menjar típic del dia: la cassola, que tracta d'un guisat a base de peus, cua, morro i orella de porc, quallat amb ous batuts, ametlles i sucre, sent també tradició el menjar truita amb botifarra i coca de llardons de postra. El carnestoltes es caracteritzava, a tot arreu, per un consum exagerat de carn, especialment de porc (embotits, etc.), motivat per la proximitat de la prohibició quaresmal. Durant el franquisme el carnestoltes fou prohibit oficialment i la seva celebració restà limitada a l'àmbit privat. Els carnestoltes més destacats són els Barcelona, Vilanova i la Geltrú, Sitges, Reus, típic per la guerra de tomàquets, i Solsona, on destaca la penjada del ruc i el ball de l'escaldat. A Sant Adrià de Besòs el carnestoltes consisteix en una rua de carrosses o comparses pels carrers del poble i un ball a la plaça de la Vila. A més, també hi ha una festa infantil. El calendari comença amb l'arribada d'en Carnestoltes, segueix amb el seu triomf o regnat i acaba amb el judici i la pena de mort a la qual és condemnat. En termes generals, aquesta festa representa una inversió dels valors establerts i dels comportaments de cada dia, de la qual l'individu o el col·lectiu de la població agafen forces per continuar