A l'arxiu parroquial es conserva documentació de l'any 1738 relativa a la celebració de la festa de Sant Antoni, amb Completes a la vigília, Ofici, Benedicció dels animals i Processó a la tarda.
L'any 1717, a la parròquia fou fundada canònicament una Confraria sota l'advocació de Sant Antoni Abat i Sant Antoni de Pàdua. Aquesta confraria administrava una de les capelles laterals de l'antiga església parroquial, a la qual hi havia un altar i un retaule dedicat als dos sants Antoni. Aquest altar i retaule foren construïts els anys 1722 - 23 pels escultors Joan Vila i Gabriel Xiralt i daurats pel mataroní Salvador Sala. La confraria va anar adquirint diferents objectes pel culte, d'entre els que cal destacar un reliquiari d'argent de l'any 1743 i uns canelobres gravats amb el nom de la confraria, l'anagrama del nom de Maria i la data 1792. Els confrares de Sant Antoni tenien una tomba pròpia dins l'església parroquial. A la segona meitat del segle XX, la confraria tenia una activitat molt esllanguida, però els carreters de Vilassar continuaven celebrant la festa anual, amb la benedicció dels animals i els tradicionals Tres Tombs.
Llavors se'n feren càrrec uns quants pagesos que tenien animals de tir per a les feines del camp. Aquells pagesos i els seus descendents han mantingut la festa fins avui.
L'any 1925 es féu una edició de Goigs amb notes històriques i una fotografia de l'altar-retaule. L'antiga capella i l'altar foren destruïts durant la guerra civil.
Malgrat la forta davallada per causa de la mecanització i transformació dels treballs agrícoles, la valoració de les festes tradicionals i l'augment de les cavalcadures dedicades a l'esbargiment i l'esplai, han contribuït a fer que la benedicció dels animals i els Tres Tombs siguin uns dels actes més populars i lluïts de l'any.
