Fàbrica de Carburos
Berga

    Berguedà
    Colònia Rosal
    Emplaçament
    Part sud del municipi, entre la comarcal 1411 i el riu Llobregat.

    Coordenades:

    42.07774
    1.86545
    406153
    4659030
    Número de fitxa
    08022 - 169
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Contemporani
    Segle
    XIX
    Any
    1898-99
    Estat de conservació
    Regular
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Sense accés
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    Sociedad Española de Carburos Metálicos SA, carrer Aragó, 300 (Barcelona)
    Autoria de la fitxa
    Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.

    La Fàbrica de Carburos, denominació amb la qual és coneguda a la comarca del Berguedà, es disposa a la riba dreta del riu Llobregat, poc abans que aquest arribi a la Colònia Rosal. El conjunt arquitectònic és format per una desena d'edificis annexionats, d'alçada i envergadura diversa, que no presenten característiques remarcables a nivell individual però si en la seva totalitat. En general són construccions de factura i estructura senzilla i bastides amb materials barats. Tanmateix, l'aparença del conjunt deixa veure clarament la important activitat industrial portada a terme al llarg dels anys. Tipològicament, el grup d'edificis difereix força de les construccions industrials de la resta de la comarca, acostant-se més a l'estil dels edificis industrials centreeuropeus. L'element més destacat de la Fàbrica de Carburos és el salt d'aigua canalitzat en immenses canonades, que es projecta des d'un dels extrems de la Serra dels Roures i aconsegueix un important desnivell. L'aigua del salt prové del Canal Industrial.

    Després d'un segle de funcionament, sembla que la fàbrica es tancarà l'estiu del 2002.

    La fàbrica de Carburs es va començar a construir el juliol del 1898, després que la Sociedad Española de Carburos Metálicos adquirís el darrer salt del Canal Industrial de Berga. El 6 de novembre del 1899 es posà en marxa la instal·lació destinada a la producció de carbur de calci. La qualitat d'aquest carbur fou tan bona que de seguida s'estengué entre els consumidors la denominació "carbur de Berga". L'any 1934 es va muntar una planta electrolítica per a la producció d'oxigen i hidrogen. El 1953 deixa de produir-se carbur de calci i es comencen a fabricar ferroaliatges de silici, manganès i fósfor. Aquesta producció va finalitzar el 1978. D'aleshores ençà, la fàbrica de Carburs es va convertir en central hidroelèctrica i posteriorment s'ha dedicat, fins a l'actualitat, a la producció de clorur d'hidrògen. Actualment hi treballen unes 20 persones, si bé en l'època de major ocupació havia arribat a donar feina a 88 treballadors (1947).

    AADD: La Sociedad Española de Carburos Metálicos S.A. Cent anys d'història d'una empresa química 1897-1997, Barcelona, 1997.
    CAMPRUBÍ i PLANS, Josep: Fábriques i empreses, Manresa, 1994, pàg. 51.
    NOGUERA i CANAL, Josep: Berga en temps del Canal Industrial (1885-1900), Berga, 1989, pàgs, 147-149.
    VILARDAGA i ROSET, Jordi: "La Fábrica de Carburs i el Canal, fins avui", L'Erol, 13, juliol 1985, pàgs. 30-32.