Canal Industrial de Berga
Berga

    Berguedà
    Travessant el terme municipal de nord a sud
    Emplaçament
    Des del pont vell de Guardiola de Berguedà a la Colònia Rosal

    Coordenades:

    42.10241
    1.85212
    405087
    4661784
    Número de fitxa
    08022 - 31
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Contemporani
    Segle
    XIX
    Any
    1885-99
    Marcel·lí Buxadé (promotor)
    Estat de conservació
    Regular
    Alguns trams es presenten força degradats.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 090A09000
    Autoria de la fitxa
    Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.

    Es tracta d'un canal de 20'02 quilòmetres, una amplada de 3 metres, una fondària a cel obert d'1'5 metres, amb foradades a un 35 per cent del seu recórregut (34), amb un cabal de 2.349 litres per segon, 18 salts projectats (3 en rendiment), un desnivell de 195'11 metres i una energia potencial de 5202'90 cavalls. El canal, tot i que s'adapta a les dificultats del relleu, es va dissenyar intentant escapar dels problemes geològics, els obstacles naturals i les expropiacions forçoses. L'encert en el traçat ha quedat demostrat pel fet que cent anys després el canal encara està en servei.

    Berga, a mitjan segle XIX, havia vist decaure la consolidació econòmica, amb base a la indústria cotonera i tèxtil, que s'havia adquirit a finals del segle XVIII. Per aquest motiu es pensà en fer arribar a Berga l'aigua del Llobregat i poder, així, revitalitzar econòmicament la ciutat. El 1885 el constructor d'obres Marcel·lí Buxadé, gràcies a una intervenció del diputat Manuel Farguell, va aconseguir la concessió per poder fer realitat el seu projecte. El finançament es buscà majoritàriament en les suscripcions populars; molt importants inicialment, però que no aconseguiren reunir el conjunt del capital. Finalment, la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Berga, també varen concedir algunes subvencions. La seva construcció s'endarrerí més del que es tenia previst. Finalment, el 1899, s'inaugurà l'obra, amb multitudinàries festes a Berga i posteriors homenatges al seu promotor. Marcel·lí Buxadé havia nascut a Berga el 1846 i hi morí el 1907 com a fill predilecte. L'any 2000 li fou col·locada una placa commemorativa a la seva casa natal (entre els números 28-30 del carrer Buxadé) i una altra en ceràmica prop del centre Cívic de Berga.

    AADD: "El Canal Industrial de Berga", El Llobregat, nervi de Catalunya, Manresa, 1997, pàgs. 101-107.
    AADD: "El centenari de la concessió del Canal Industrial de Berga" (dossier), L'Erol, 13, juliol 1985, pàgs. 19-42.
    CAMPRUBÍ i PLANS, Josep: "El Canal Industrial de Berga (1 i 2)", Fàbriques i Empreses, Manresa, 1994, 8 i 15/12/1985.
    GROS i MATEO, Francesc: "Marcel·lí Buxadé i el Canal Industrial de Berga", Revista del Centre d'Estudis Berguedans, 1, 1982, pàgs. 13-22.
    NOGUERA i CANAL, Josep: Berga en temps del Canal Industrial (1885-1900), Berga, 1989.