El Teatre Patronat fou inaugurat, amb el nom de Teatro Frontón, el 25 de desembre del 1900 amb la sarsuela "El rey que rabió". El nom primitiu del teatre prové d'un antic frontó que hi havia i que, malgrat estar en desús, s'ha conservat fins a l'actualitat. Fou el primer teatre en condicions de la ciutat, construït a iniciativa de Jacinto Vilardaga en terrenys de la seva propietat. El 29 de juny del 1907, un incendi va destruir, de nit, el teatre, degut a l'incendi d'una de les pel·lícules cinematogràfiques que s'hi projectaven. El 25 de setembre del 1912 es tornava a obrir, finançat pel banquer local Salvador Maria Miarons, amb el nom de Casino Modern. La crisi econòmica del 1918 va provocar la fallida de la Banca Miarons i el Banc d'Espanya va embargar el Casino Modern. Els sectors catòlics de la ciutat treballaren per tal de reunir les 33.500 pessetes que significaven el deute. El Comte de Fígols n'hi aportà 30.000 i la finca fou adjudicada en subhasta, efectuada sense haver-hi comparegut cap altre licitant. Després, els nous propietaris es constituiren en Patronat (d'aquí el seu nom actual) i es feu una nova societat, el Centre d'Acció Social Catòlic. Fou un centre important de la ciutat durant molts anys, fins que a mitjans dels anys 1980 es tancà el cafè. En ell s'hi reuniren molts prohoms de Berga, fins al punt que una de les taules del vell cafè era coneguda popularment com la Taula dels Savis (en ella s'hi trobaven setmanalment mossèn Armengou, Manolo Sistach, Climent Peix, Jaume Sala, etc.). Actualment el teatre és l'únic equipament del complex que continua funcionant.