Fàbrica Balet

Sant Vicenç de Castellet

La fàbrica es troba a l'extrem sud del municipi, al final del passeig Francesc Macià, entre la via de Renfe i el riu Llobregat. Forma un conjunt tancat, envoltat per un mur que delimita el perímetre dins el que es troben els diferents edificis que conformen la fàbrica. Destaquen la nau central de la fàbrica, la casa de l'encarregat, la casa de l'amo i el mur que delimita, tots ells seguint una arquitectura característica dels edificis industrials de la segona meitat del segle XIX, predominant el maó vist o arrebossat amb decoració i el ferro colat. L'accés principal es realitza des del passeig Francesc Macià, a través d'una porta a l'angle del mur de maó. La porta és de ferro i es troba entre dues pilastres dobles de maó. En entrar, a l'esquerra hi ha la casa de l'encarregat i oficines de l'empresa. Són dos edificis d'estructura senzilla; el primer, d'una sola planta i cobert amb teulada a quatre vessants de teula i en el que hi havia les oficines, el segon, la casa de l'encarregat i altres dependències de la fàbrica, és una casa formada per dos cossos perpendiculars formant una ela, amb planta, pis i golfes sota teulada, essent les teulades independents i també perpendiculars. És de maó arrebossat, amb filades horitzontals de maó vist a la base de cada pis, voladís a la teulada suportat amb bigues de fusta vistes i decoració als extrems. Respon a un tipus d'arquitectura molt característica de l'època i amb alguns elements modernistes. Un cop dins el recinte, a l'esquerra de la casa de l'encarregat trobem la casa de l'amo. És una casa exempta que tenia un accés independent al de la fàbrica des del camí que comunica amb el Raval Nou, a través d'una porta de ferro que ara està tancada i tapada per la vegetació i que porta les inicials T B al centre de cada fulla. Aquesta casa és d'estructura senzilla, de planta quadrada, coberta amb teulada a quatre vessants, amb planta, dos pisos, i amb una terrassa a la planta baixa a la banda de migdia de forma semicircular suportada amb columnes. És de maó arrebossat i decorat externament amb motllures que imiten peces més grosses. Actualment es troba tancada i semi-abandonada. A l'extrem est del conjunt, al costat de riu i paral·lel a aquest es troba la nau principal de la fàbrica i la més antiga. És una nau amb una estructura fruït de diferents afegits al cos central. El cos central és de planta rectangular allargassada, amb tres pisos i coberta de teula de dues vessants. Té afegits tres cossos que la creuen perpendicularment per cada extrem i al centre; entre aquests s'han afegit altres naus paral·leles a la principal i enganxades a aquesta, de dos pisos i coberta a un vessant. A cada extrem hi ha un cos d'escala que forma una torre quadrada un pis més alt que el conjunt. La turbina i el salt es troben a la banda nord. També a l'extrem nord, però en un edifici independent, es troba la xemeneia. Externament l'edifici és de maó arrebossat, amb motllures senzilles als angles, teulada de teula àrab i grans finestrals a tot el perímetre. A l'interior destaquen les grans naus obertes amb columnes de ferro colat que suporten els sostres de revoltó entre bigues de ferro. Les columnes tenen un petit capitell amb motllura senzilla. Al costat d'aquesta nau s'han anat construint altres naus en diferents èpoques, però amb característiques arquitectòniques diferents a l'antiga nau. El mur que envolta el conjunt és de pedra amb cantonades de maó vist. Encara es conserva el canal d'entrada d'aigua i el salt, així com es manté la turbina en funcionament per produir electricitat que es ven a la xarxa. Degut a l'important increment de població que va generar el treball a la fàbrica, es va construir un edifici de pisos o colònia a l'altre banda de la via, al costat d'algunes cases de pagès que ja existien sota cal Guillemon, donant origen al Raval Nou.