Cal Marcet

Sant Vicenç de Castellet

Marcet és una de les cases més importants de Vallhonesta, que es troba a un extrem d'aquest terme, tocant a Boades. Ha estat fruit de diferents ampliacions en successives èpoques històriques, que es poden observar en l'estructura actual de l'edifici. Està formada per l'agrupació de diferents coberts i corts a l'estructura principal de la casa. L'ampliació de les golfes que ocupen la meitat de la casa feta a finals del segle XIX, han fet que exteriorment la imatge no mostri l'estructura principal. És una casa de planta, pis i golfes, coberta amb teulada que degut a aquesta ampliació és diferent a cada crugia, degut a això es fa la descripció començant per la planta baixa que marca l'evolució històrica de l'edifici. L'estructura base de la planta baixa és de tres crugies: dues de paral·leles, en direcció SE-NW, i la tercera perpendicular a aquestes en direcció SW-NE. A elles es suma la que correspon a l'eixida que es troba a la banda oest, així com les tines a est i altres coberts al nord. La crugia més antiga que sembla correspondre a la primera casa és la SW-NE. És coberta amb volta de mig punt i destaquen dos arcs d'arc de mig punt ample que tenen el punt central a nivell del terra. Són fets amb dovelles grosses; un es troba al centre de l'estança i l'altre ha quedat tapiat en fer un mur de compartimentació. Les boixes de les tres tines donaven a aquesta crugia per la banda est, tot i que una tina ha desaparegut (la del sud), i les dues de l'est s'aprofiten com a cisternes per l'aigua. L'accés a aquesta crugia es fa a través d'una antiga porta adovellada d'arc de mig punt que es troba mig tapada per una obertura posterior i per una de les voltes afegides perpendicularment. Possiblement es tracti de la primera porta d'accés a la casa que s'obra orientada al nord. El mur en el que s'obre aquesta porta és construït amb carreus grossos, ben tallats i disposats de forma uniforme, i en ell hi ha una part d'opus spicatum a la part alta de la crugia central. Les altres dues crugies són perpendiculars a aquesta, cobertes amb volta de canó amb un arc central de descàrrega d'arc de mig punt. Les dues voltes es comuniquen entre si per una porta en que la intersecció forma una volta de creueria, destacant els muntants de pedra de la porta. La crugia més a llevant té una porta de sortida directa al pati interior i la llinda exterior porta una inscripció que posa JOAN MARCET i la data 1769. Aquesta era la porta d'entrada a la casa abans que s'habilités la directa al pis. Per la banda més a l'oest, les dues voltes que hi ha sota l'eixida estan habilitades com dues habitacions petites on dormia el pastor i on guardava els seus estris. Al costat es troba l'escala de pedra en dos trams fent angle recte que ens porta al pis. L'espai on es troba l'escala també està cobert amb volta de canó. La casa tenia tres tines de la tipologia corresponent als segles XVII-XVIII: circulars folrades amb cairons vermells de ceràmica vidrada, ubicades dins una estructura de pedra de planta quadrada i coberta amb teulada a un vessant i adjacents al mur de la casa tocant als cellers. Dues es troben a la banda de llevant i actualment s'han habilitat com cisternes d'aigua. La tercera es trobava a la banda sud i es va destruir en fer la terrassa que permet la accés actual a la casa per la planta pis. La planta pis que es troba sobre les voltes, segueix una orientació perpendicular a les crugies centrals. Actualment l'accés principal es fa pel primer pis a la façana SE. La planta del pis s'estructura en tres crugies en direcció SW-NE, amb la sala ocupant tota la central, l'esquerra dividida en tres espais: el passadís d'accés, la cuina nova a un costat i dues habitacions a l'altre; la dreta té l'espai de l'escala que baixa a la planta i una habitació. Des de la sala s'accedeix a les golfes que ocupen la crugia de la banda sud i que es van fer a finals del segle XIX aixecant la teulada per aquesta banda. A la sala s'obre l'eixida per la banda oest.