Canal de cal Soler
Sant Vicenç de Castellet

    Bages
    Marge del riu Llobregat i nucli urbà de Sant Vicenç. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET
    Emplaçament
    Al marge esquerre del Llobregat, des dels Dos Rius fins Cal Soler.

    Coordenades:

    41.66562
    1.85886
    405000
    4613280
    Número de fitxa
    08262-58
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Contemporani
    Segle
    XIX
    Any
    1867
    Miquel Cots, promotor.
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Obert
    Social
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 42502DG0153S
    Autoria de la fitxa
    María del Agua Cortés Elía

    El canal té uns 1.790 m de longitud i uns 3 metres d'amplada, i discorre paral·lel al Llobregat. Inicia el seu recorregut després del pont de dues aigües, a Castellgalí, on hi ha una resclosa al riu un cop s'han unit els cabals del Llobregat i el Cardener. Al marge esquerre del riu hi ha un bagant que dona entrada a l'aigua al canal. El canal discorre al costat del riu fins arribar a la fàbrica Soler. Durant el seu recorregut hi ha diversos bagants petits, que permeten l'aprofitament de l'aigua per regar els horts que hi ha al costat de la riba. L'interior del canal és de ciment i el nivell de l'aigua queda més baix que el nivell del paviment de l'entorn. Un cop a cal Soler l'aigua passa per sota els edificis i no la tornem a veure fins a que es retornada un altre cop al riu un cop ha mogut les tres turbines.

    Va ser construït com iniciativa de Miquel Cots, que va construir la fàbrica Soler, una de les primeres en instal·lar-se al municipi. Permetia a les empreses fabricar la seva pròpia energia amb l'aigua del Llobregat. Miquel Cots va comprar a Ignasi Dardet l'heretat torre del Breny i altres terrenys dels masos de Sant Joan de Dalt, Sant Joan de Baix i Ginferrer l'any 1867. A la zona de la Torre del Breny al terme de Castellgalí, a la confluència dels rius Llobregat i Cardener, va fer una resclosa i l'inici del canal. Per a la construcció del salt d'aigua i de la resclosa es va aprofitar la pedra tallada del monument funerari romà de la torre del Breny, quedant reduïda aquesta a una tercera part de la seva alçada original. Aquest canal es va convertir en un dels elements més ambiciosos de l'evolució industrial de Sant Vicenç; proporcionava energia a les dues fàbriques que va promoure Cots, a més de ser utilitzat per el regadiu al municipi. També l'any 1867 Francesc Ginferrer, Francesc Playà i el promotor Miquel Cots, van acordar perllongar el canal per arribar a cal Balet.

    SUADES, J; i altres. (1986). "Sant Vicenç de Castellet" dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986. VIRÓS, Ll. (2003). Sant Vicenç de Castellet, un cas d'industrialització hidràulica. VI Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Lleida. SUADES, J. (1996). Història gràfica de Sant Vicenç de Castellet, 1890-1936.