Estació de Vallbona d'Anoia dels FGC Vallbona d'Anoia

Anoia
Carrer Major, 103. Nucli urbà
297
08292-24
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
XIX
1897
Bo
Inexistent
IPAC 6088
Fàcil
Altres
Pública
Generalitat de Catalunya
Núria Cabañas

L'estació de ferrocarrils es troba situada dins el nucli urbà de Vallbona d'Anoia. Es tracta d'un edifici rectangular de planta baixa amb la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal revestida amb teula àrab. L'edifici fou edificat l'any 1897 per una constructora belga sota la direcció de Lacroix.
La composició de les façanes respon a un eix de simetria. La façana principal, orientada a tramuntana, presenta cinc portals mentre que a la façana posterior s'hi obra una porta al centre i dues finestres a cada costat. Totes les obertures estan emmarcades amb maons pintats de color ocre i vermell. Les façanes laterals tenen una petita obertura de forma romboïdal a la part superior, just sota la coberta, emmarcada amb maons pintats de color vermell.
El tractament dels murs és arrebossat pintat de tonalitat rosa excepte les cantonades reforçades amb maons col·locats a mode de cadena cantonera. La zona del frontó està delimitada mitjançant peces ceràmiques igual que la cornisa.

La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 09.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.

A mitjans del segle XIX l'ajuntament de Vallbona i diferents vallbonencs van participar en una iniciativa fallida per demanar una subvenció per la construcció del tren. A inicis de 1880 es va idear novament un projecte de construcció d'un tren que unís Igualada-Martorell. L'impulsor de l'idea fou Pere Bové, de Cal Bota. Després de varies interrupcions finalment fou possible la seva construcció amb la creació de la "Compagnie du Chemin de Fer Central Catalan" de capital belga i seu social a Lieja. L'any 1892 va arribar el primer tren a l'estació de Vallbona i la inauguració oficial va ser el juliol de 1893.
L'estació de Vallbona fou molt important per a les fàbriques de filatura. La família Marsal rebia el cotó mitjançant aquest transport i utilitzava el cobert-magatzem de l'estació pel seu producte. També fou molt significatiu per la reactivació del sector vitivinícola quan va arribar el tren l'any 1893 atès que estava patint la fil·loxera.

AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona.
GUITIÉRREZ I POCH, MIQUEL. (2006): Entre el cep i el coó: treball, terra i fàbrica a Vallbona d'Anoia (1800-1936) a Micellanea Aqualatensia-12. Ajuntament d'Igualada i Centre d'estudis Comarcals d'Igualada. Igualada.
Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya
SAUMELL, A; ROMÁSN, C; BORÀS, J. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa.