La construcció de la primera línia ferroviària de la península ibèrica data de mitjans del segle XIX. El principal artífex de l'obra fou l'indià mataroní Miquel Biada i Bunyol, que havent vist les comoditats del ferrocarril a la colònia de Cuba volgué introduir-lo per desplaçar-se a Barcelona. Però va haver d'anar a Londres per obtenir suport per al projecte. Juntament amb els seus amics Josep Maria Roca Cabanes i Jaume Badia Pardines van fundar la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró. L'any 1847 van començar les obres, sota la supervisió tècnica de l'enginyer anglès Joseph Locke, també inversor de l'empresa. El traçat transcorria paral·lel al Camí Ral, excepte en arribar a Mataró, on seguia la línia de costa. El turó de Montgat va suposar un obstacle en tal recorregut, pel que es va decidir fer-hi un túnel que, com la línia, era el primer de l'estat. Aquest imprevist, però, va fer augmentar notablement les despeses de la línia. Va ser excavat amb pic i pala, i la pedra que s'extreia era estesa sota el carril del tren. Un cop acabat el túnel, popularment conegut com "La Foradada", la pedra pel carril es seguí extraient del turó de Montgat, aquest cop de la part superior. Finalment, el dia 28 d'octubre de 1848 va ser inaugurada la línia ferroviària entre Barcelona i Mataró. No serà fins al segle XX que es va construir l'estació de Montgat, i posteriorment la de Montgat Nord al barri de Monsolís.
