Església de Santa Maria i Sant Nicolau
Calella
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Església parroquial del segle XVIII (1755-1785), reconstruïda després de la Guerra Civil entre els anys 1940- 1951. La planta de l’església té forma de creu llatina, d’una nau, amb creuer i absis poligonal segueix el model barroc derivat de Sant Felip Neri de Barcelona. Cinc trams de volta té la nau, amb dos de desiguals, els braços del creuer; la intersecció d’aquest és coberta amb una cúpula semi-circular. Entre els contraforts de la nau central s’obren quatre capelles a cada costat, per sobre de les quals hi ha el trifori. El temple és il·luminat per la rosassa gran de la façana principal i dues finestres (posteriors) a cada costat de la nau. Així mateix, la volta presenta llunetes, on s'insereixen finestrals amb vitralls
La façana té un esquema de tres cossos amb tester semicircular i laterals decreixents, portada arquitravada amb fornícula i rosassa central.
La portada d’estil barroc, obra de Jean de Tours, anomenada dels Apòstols, consta d’un retaule de pedra del segle XVI, d’estil plateresc, ocupats els intercolumnis per nínxols amb les testes dels dotze apòstols. La parròquia està sota l’advocació de Santa Maria i Sant Nicolau de Bari. La imatge de la fornícula correspon a sant Nicolau de Bari, i va ser col·locada el 1974. L’església es completa amb un campanar de base quadrada, amb cos superior octogonal.
El parament és de carreus a la façana principal i campanar; i de maçoneria als murs i teules per la coberta.
Història
La data de la primera butlla que autoritzava la creació de la parròquia de Calella és de 3 d'agost de 1527, fins aquest moment Calella va estar integrada dins la parròquia de Pineda de Mar.
La nova parròquia va ser posada sota l’advocació de santa Maria i Sant Nicolau.
El 1528 van ser adquirits els terrenys per a la construcció del nou temple, la qual va ser encomanada al mestre d’obres barceloní Pere Suaris, el 1539. Posteriorment, l’obra fou confiada al constructor Antoni Mateu. La seva mort va obligar a contractar el famós escultor i mestre d’obres francès Jean de Tours, que va morir a Calella el 1563 deixant l’obra inacabada. Finalment s’encarregà l’enllestiment del temple als mestres Joan Soler, calellenc, i Perris Rohat, francès resident a Mataró. L’església va ser consagrada el 30 de novembre de 1564.
El 1747 s’esfondrà el campanar provocant la destrucció del temple, que va ser reconstruït el 1755 i ampliat a partir de 1785 segons el projecte de Josep Morató, de Vic.
La revolució de 1936 i la guerra civil van ser fatals per a l’església: es va cremar el seu interior i el mobiliari, quedant molt seriosament destruïda la part del timpà de la façana, així com també les cobertes, la cúpula i el campanar. L’obra de Jeroni Martorell en la reconstrucció va ser fonamental, amb criteris de solvència tècnica impecable. L’Església va ser restaurada entre 1940 i 1951.
Bibliografia
IV Centenario de la consagración del templo parroquial de Calella (1564-1964). Calella.
BARTRINA, F. (1909). Datos para la historia de la Parroquia de Calella. Canet de Mar.
Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella. 2005.
COLOMER, I. (1988). Cronologia de Calella. Calella: Ajuntament de Calella.
GIOL, A. (1953). Calella, su origen y evolución. Obradores Gráficos Favencia.
Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Calella (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.
MIR, D. (1999). Història de la Parròquia. Calella: autoedició.
