Convent dels Agustins
Calella
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Església del que fou el convent de dues vil·les, de principis del segle XVIII.
L’església és un edifici de planta rectangular, de tres naus i una capella lateral a la nau esquerra. Volta de mig canó, aguantada per arcs de mig punt que es sostenen sobre gruixuts pilars. El seu interior és il·luminat per tres finestres rectangulars a cadascuna de les façanes laterals, i tres finestres a la façana principal, situades a l’altura del cor, que és damunt de l’entrada. L’esperit d’austeritat, es reflexa en l’arquitectura de línies severes sense filigranes ornamentals. L’església únic element que ha perdurat de l’antic convent, ha sofert algunes transformacions al llarg del temps: han desaparegut cinc capelles laterals; el cor es situa a l’altra extrem sobre la porta; la resta del convent (el claustre i les dependències dels frares) ha desaparegut i ha estat substituït per un nou edifici.
El frontis presenta un portal d'arc escarser emmarcat amb pedra i sobre seu hi ha tres finestrals en gradació d'arc de mig punt arrebossat, dels quals el central és de majors dimensions. El tractament exterior és arrebossat i pintat.
Història
Els frares caputxins van arribar a Calella el 1692. Després d'ocupar unes cel·les provisionals, el 2 de febrer de 1700 fou escripturada la cessió a l'orde caputxí d'uns terrenys propietat de F. Teixidor i J. Comas, per edificar-hi el convent. El “Convent Nou”, o “Convent de les dues viles” tal com es denomina en algunes cròniques històriques, va ser inaugurat el 1709. L'esperit d'austeritat, pobresa i senzillesa de l'orde religiosa es reflecteix a l'arquitectura de línies severes sense filigranes ornamentals.
El 1808, les tropes napoleòniques el saquejaren i l'incendiaren, destruint els altars de l'església. L'any 1843 fou subhastat i s’utilitzà com a hostal. Tanmateix, l'any 1868, es cedeix a la comunitat agustiniana, sent denominat Convent dels Frares Agustins. El 1936 convent i església van resultar molt malmesos i van ser reconstruïts els anys seixanta del segle XX. Actualment de la construcció original només es conserva l'església, que ha sofert algunes transformacions.
Bibliografia
Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella. 2005.
COLOMER, I. (1988). Cronologia de Calella. Calella: Ajuntament de Calella.
ESTEVES, A. (1997). Calella. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d’Estudis i Divulgació del Patrimoni.
GAVIN, J. M. (1991). Inventari d’esglésies: Maresme. Sant Cugat del Vallès: Arxiu Gavin.
Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Calella (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.
VIVAS, E. (1955). El antiguo convento capuchino de Calella y su orden tercera. Barcelona: Myria.
