Església de Santa Magdalena de Castelladral o de Puig Gros
Navàs
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Església romànica (de finals del segle XII) que es troba actualment en ruïnes, situada en un petit promontori avui envoltat per camps de conreu. Es tracta d’una església d’una sola nau amb absis i coberta amb volta apuntada. Se’n conserva bàsicament la part de l’absis, orientat a llevant, i el mur nord. En l’absis hi trobem una finestra de mig punt feta amb petites dovelles, actualment tapiada. El parament dels murs és amb carreus de mida petita, ben disposats en filades. Al mur del costat nord es conserva una altra petita finestra original. Les altres dues obertures que hi podem veure són posteriors, de l’època en què la capella fou convertida en una masoveria de Puiggròs. En aquest moment l’edifici fou remodelat, dotant-lo de dues plantes però sense fer-lo recréixer i respectant la coberta originària. També s’hi va construir un forn de pa i, a l’absis, una xemeneia. Adossat al costat nord es conserven restes d’un cos adossat en ruïnes, tal vegada l’antiga sagristia.
En una fotografia de l’any 1984 es pot observar que la façana de migdia encara estava dempeus i s’havia adaptat totalment com a habitatge, amb obertures a dues plantes. Aleshores es conservava encara la teulada.
Informació oral facilitada per Josep M. de Febrer
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Castelladral, al lloc de Puiggròs. No degué passar de capella rural depenent de la parròquia de Sant Miquel de Castelladral. El lloc que donà nom al mas proper no és documentat en època romànica. L’església podria ser la que al 1063 és anomenada Santa Maria de Adral. El fet d’anomenar a Santa Maria Magdalena només com a Santa Maria s’ha constatat repetidament en el cas de Santa Magdalena del Pla del Pont de Vilomara.
Més endavant es perd el rastre d’aquesta capella en la documentació. El 1689 no figura com a capella de Sant Miquel de Castelladral. Al segle XVII probablement va ser habitada com a masoveria de Puiggròs, i s’hi van fer les modificacions que hem comentat. Més tard es va utilitzar com a paller. El 1984 l’edifici encara es conservava força íntegrament; posteriorment ha quedat en ruïnes.
Bibliografia
AADD (1984). Catalunya Romànica, vol. XI. Barcelona, P. 339-352.
BADIA, Josep M. (1988). “Navàs”. Història del Bages, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 163.
BENET, A (1984). "Santa Maria de Puig-Gròs". Catalunya Romànica, vol. XI. Barcelona, P. 350.
CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 33.EA
GAVÍN, J.M. (1979). Inventari d’esglésies. Bages, 5. Barcelona.