Can Serra dels Exibis

Navàs

Aquesta masia a l’edat mitjana s’anomenava Exibis i és documentada des del segle XIII. L’any 1203 és esmentada una masoveria de Can Serra dels Exibis: Coromines. Ponç d’Olivella i la seva esposa Ermessenda concediren al sagristà del monestir de Santa Maria de Serrateix part del delme de Coromines. El 4 de juny de l’any 1361 es fa un reconeixement d’ésser homes del sagristà: “Ramon de Coromines i la seva muller, Romia, del terme de Castelladral, reconeixen a Berenguer de Torigues, sagristà del monestir de Santa Maria de Serrateix, ésser els seus homes quitis, solius i naturals i tenir per ell el mas de Coromines i una banada de terra anomenada “lo Solà dels Closos”. S’esmenten les afrontacions, els censos i altres obligacions. Així mateix, es fa esment de les terres que tenen pel senyor d’Olivella i el cens que lliuren a l’hereu del mas d’Eixibís”. La masia es troba documentada, també, en un llevador de censos del monestir de Serrateix del 1370 junt amb la Comaposada, la Rovira, Maçaners, Puiggròs, Casanova i la Llastanosa. L’any 1394, Pere d’Eixibís va vendre el dret que tenia de cobrar un cens al mas de Coromines de Castelladral, a canvi de rebre del sagristà del monestir de Santa Maria de Serrateix la quantitat de cinc lliures i mitja (que equival a 210 sous).

D’aquests segles baix-medievals en coneixem altres notícies que l’historiador Francesc Serra recull en un treball inèdit sobre aquest mas. El 1297 l’hereu era Ramon d’Exibis, el 1348 (l’any de la pesta negra) l’hereu era Guillem dels Exibis. El 1401 l’hereu era Pere dels Exibis, casat amb Ròmia. Segons Francesc Serra, a principis del segle XV els Exibis eren una família pagesa terratinent d’un cert estatus social que havien aconseguit casar el seu hereu amb una Casaldàliga, del reputat mas de Balsareny. El 1545 l’hereu era Bartomeu Exibis.

A finals del segle XVI (el 1593) la pubilla dels Exibis, Valentina Exibis i Quer, es casa amb Francesc Serra. Els Serra en aquesta època s’havien establert a Castelladral i és possible que provinguessin d’una branca dels Serra de Claret dels Cavallers (Sant Mateu de Bages). Fou a partir d’aquest matrimoni que la descendència i la casa prengueren el nom de Serra als Exibis en els primers temps i Serra dels Exibis o Aixibis posteriorment. L’hereu d’aquest matrimoni fou Joan Serra i Exibis, casat el 1620 amb Caterina Puig. El 1643 l’hereu era Gabriel Serra dels Exibis, que pagava pel domini útil del mas a Jordi de Peguera, senyor de Castelladral, 28 sous el dia de la Mare de Déu d’Agost i 4 gallines el dia de Nadal. A més, havia de pagar al cap de l’any els delmes de carnelatge i d’olives; és a dir, la desena part de la producció de la carn i les olives. L’hereu de Gabriel fou Aleix Serra dels Exibis.

Dels segles XVII-XVIII es conserven diverses llindes amb dates inscrites a la casa, i cal suposar que la major part de la construcció actual correspon a ampliacions fetes en aquest període. Segons la inscripció de la pallissa, el 1770 l’hereu era Maurici Serra. El següent hereu fou Urbici Serra. Ja a principis del segle XIX l’hereva era Margarida Serra i Semís, nascuda el 1809 i pubilla, que es casà amb Francesc Comasòlibes Graner, fill del mas Bosc de Mussarra, de Monistrol de Calders. Així, en la següent generació el cognom Serra es va perdre. El fill i hereu fou Francesc Comasòlibes Serra. El 1880 l’hereu era Josep Juncadella Comasòlibes. Aquest any  segons la contribució de les finques rústiques del terme de Castelladral, el mas Exibis, aleshores anomenat Can Serra, era el dotzè més gran de Castelladral. La família Juncadella Comasòlibes deixà de viure a can Serra a principis del segle XX i es traslladà a Súria, de manera que al mas hi van quedar masovers. El 1946 el propietari era Albert Juncadella Comasòlibes.