Crist de l’Obaga Negra
Navàs

    Bages
    Sector nord-oest del terme municipal.
    Emplaçament
    Carretera a Cardona (C-55), al km. 54 sortida cap al circuit de motos i seguir camí direcció nord-est, pel Serrat del Pont, uns 4 km fins al Serrat de l'Obaga Negra
    653

    Coordenades:

    41.90241
    1.74415
    395834
    4639704
    Número de fitxa
    08141 - 273
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Segle
    XXI
    Pol Oliba
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Ornamental
    Titularitat
    Privada
    08140A011000320000IT
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Escultura feta a la roca d’una petita balma al capdamunt del Serrat de l’Obaga Negra. Representa una figura humana masculina, nua, en una posició segons la qual sembla sostenir tot el pes de la roca, amb els braços estesos com si estigués, també, crucificat. El modelat de la figura resta inacabat, amb part de les extremitats tan sols esbossades. A la superfície superior de la roca hi ha gravada una petita creu, que sembla indicar la ubicació de l’escultura, que des de dalt no és visible.

    L’autor és Pol Oliba, estudiant de Belles Arts i relacionat amb la masia propera de can Serra dels Eixibis. Aquesta obra pot emmarcar-se en el moviment artístic conegut com a land art o environmental art, sorgit a finals de la dècada de 1960 amb la vocació de reivindicar l’entorn natural com un espai per acollir accions artístiques, instal·lacions o escultures. El land art pretén que aquestes obres artístiques no només estiguin situades en la natura, sinó que acabin formant part de la mateixa natura i del paisatge.

    Situat en un petit altiplà de la carena, el Crist de l’Obaga Negra està encarat cap a ponent, en un mirador privilegiat sobre la vall de Cardener amb esplèndides vistes sobre Valldeperes i el castell de Cardona.

     

    LLOBET, Ester (2016). El Crist de l’Obaga Negra. Art i paisatges. Fullet amb motiu de la caminada popular de Palà de Torroella.