Església de Sant Miquel de Sorba
Montmajor
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
L'església es troba al cim del turó situat sobre l'església de Santa Maria de Sorba i ocupant una part del poblat ibèro-romà que va ser excavat per Mossèn serra Vilaró l'any 1921. Fou construida sobre els fonaments d'un antic oppidum ibèric que posteriorment va ser ocupat pels romans. Sembla que les tres primeres filades de l'església foren aprofitades d'una torre romana i d'una acròpoli. És una església d'una sola nau amb absis rectangular a llevant, més estret que la nau i més baix. Al mur de l'absis hi ha una petita finestra d'una esqueixada molt simple amb un arc de mig punt adovellat. La porta original d'entrada a l'edifici estava situada al mur de migjorn on encara es veuen vestigis d'una porta adovellada. L'entrada actual és al mur de ponent i porta la data 1810. Aquest mur de ponent fou reforçat amb dos contraforts, possiblement construits en el moment d'obrir la porta i de construir el campanar d'espadanya que es troba situat al mateix mur. L'interior de l'església està enguixat, i encara es veu la coberta en volta de canó i l'arc triomfal que separa l'absis. Es conserva l'altar i darrera una furnícula que conté una bonica imatge de Sant Miquel. La zona de l'absis té les parets i els sostre policromats amb pintures d'elements arquitectònics.
No s'ha pogut accedir a l'interior de l'església, tot i que es pot veure l'interior des d'una petita finestra a la porta. Les clau de la casa les té el propietari de Can Soldevila, que viu a Serrateix.
Història
El territori de Sorba va mantenir una població estable des d'època romana. L'església de Sant Miquel és el testimoni de la cristianització i de la primera repoblació a l'Alta Edat Mitjana a la Vall d'Ora, i relacionada amb l'església de Santa Maria de sorba de la qual sempre ha estat sufragània. Aquesta església fou objecte de llegats testamentaris durant el segle XIV, els anys 1373 i 1377 (ADS), essent aquesta la única documentació que es conserva. Va ser remodelada en diferents èpoques reforçant l'estructura externa dels murs al segle XVII, moment en que era coneguda con Sant Miquel de Soldevila, essent probablement capella de la masia de Soldevila molt propera a l'església, ja que no consta com a sufragània de Santa Maria en aquesta època. L'entrada fou remodelada l'any 1810. Sorba fou un dels llocs esollits pel comte Guifré el Pelòs per a consolidar la repoblació del Berguedà i la Vall de Lord, fent donació posteriorment d'aquestes terres al monestir de Ripoll l'any 888, especificant que eren terres de frontera a la marca del comtat d'Urgell. Juntament amb les terres el comte cedí el lloc de Suburbano amb l'església de Santa Maria i altres esglésies, entre les que figuraria la de Sant Miquel. Molt a prop s'han trobat restes de manifestacions eremítiques, que juntament amb les dues esglésies, demostren l'existència d'una activitat religiosa molt activa i antiga.
Bibliografia
AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.
