Martyrium de Sant Eudald Montmajor

A la dreta del presbiteri, mirant de cara a l'altar, hi ha el martyrium, situat a un espai de forma semicircular (la rotonda), que és la construcció més antiga del conjunt. La rotonda és de planta gairebé quadrada a l'exterior (5,25 x 5,75m) i circular a l'interior , coberta amb cúpula semiesfèrica de 4 m de diàmetre. El paviment original, d'opus signinum, es trobà en les excavacions sota tres paviments successius, a una profunditat de 85 cm del nivell del carrer. En els murs, que van ser arrebossats amb cal i pintats de mangra que quasi ha desaparegut, encara es veuen restes de dues finestres adovellades. A l'exterior, el parament fou refet en dues ocasions: al segle X, i al XVIII al construir la casa rectoral. La tomba del màrtir es trobà situada al peu d'un altar cúbic massís i estucat. L'interior de la sepultura (2,30 x 60 i 40 cm d'alçada) era situada sota el paviment d'opus signinum, en el que s'obria un ócul tapat amb una tegulae plana, a través del què es podia accedir a l'interior de la tomba per obtenir relíquies. A la rotonda s'adossà una primera nau quadrada a finals del segle VII, i als segles IX-X s'allargà degut a l'increment de població, construint una nau de l'església romànica de 13 m de llargada i 4 m d'ample, coberta amb volta de canó seguit de 6,65 m d'altura. D'aquesta manera la rotonda es convertí en l'absis de l'església amb l'ara al centre que portava la inscripció en llatí: EUBALDIS RELIQUIARUM MARTYRIS XRISTI AMEN, que confirma la procedència de les relíquies. Segons l'estudi antropològic realitzat in situ per Elisenda Vives, es tracta d'un individu d'uns 50 anys, de 1,65 a 1,70 m d'alçada, amb insercions musculars febles i afectat per la gota. Enterrat en decúbit supí amb les cames estirades i els braços creuats al sotaventre. Hi manquen els ossos del crani, la mandíbula i algunes vèrtebres, degut possiblement al trasllat de part de les relíquies a Ripoll. Les excavacions arqueològiques han permès detectar cinc sarcòfags tardo-romans (un encastat al mur de la nova església, un altre al voladís de la teulada del temple romànic, dos als murs dels marges dels camps veïns i un a l'interior de l'església), amb arquets cecs formant sanefa a la part frontal.