Oratori rupestre de Sant Miquel de Sorba
Montmajor

    Berguedà
    Sorba, turó de Sant Miquel
    Emplaçament
    Situat al sudoest de la part baixa del serrat de Sant Miquel de Sorba, envoltat de bosc

    Coordenades:

    41.96454
    1.66307
    389216
    4646703
    Número de fitxa
    08132 - 35
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Romà
    Segle
    III-V dC
    Estat de conservació
    Regular
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Carta Arqueològica de Catalunya, nº 6463, any 1991
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 011A00004
    Autoria de la fitxa
    Cortés Elía, Mª del Agua

    Oratori rupestre excavat a una veta de roca arenisca en forma de bauma. A la cara de migjorn d'aquesta roca hi ha tallada una fornícula coberta amb volta de mig punt, de 1,40 m d'alçada, 1,32 m d'amplada màxima i 60 cm de profunditat a la part inferior i 110 a la superior. Està delimitada per un àmbit rectangular que, l'any 1922, encara conservava motllures excavades a la roca a banda i banda. A la part superior esquerra d'aquest àmbit pot llegir-se un epígraf en baix relleu format per quatre lletres capitals CRIS (T) U (S), que constitueixen l'inici d'una incripció epigràfica perduda pel desgast de la roca. Sobre la roca, damunt la fornícula, es conserven dos conjunts de tres forats disposats en forma de triangle separats entre 30 i 50 cm l'un de l'altre.

    Any 1980: estudi en el context d'una prospecció arqueològica realitzada a la vall de l'Aigua d'Ora i promoguda amb el motiu de la possible construcció d'un embassament. Realitzada per A. López, J. Rovira i E. Sanmartí. Aquest oratori també és conegut com l'eremitori de Can Soldevila.

    La primera referència la trobem a la memòria d'excavació del poblat ibèric publicada per Mossèn Serra i Vilaró l'any 1922. Aquest recull la creença popular que en època de la invasió dels àrabs l'oratori (nomenat per ell columbari per la motllura que envolta la fornícula) amagava la imatge de Sant Miquel que actualment es venera en l'església construïda al turó. Posteriorment, els arqueòlegs del Departament d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona (BOLÓS, PADILLA, PAGÈS, 1981), consideraren que el rebaix és una modificació força moderna. L'atribució d'un origen tardo-romà podria estar recolzada per l'existència d'un poblament continuat des de l'època ibèrica fins els nostres dies al pobalt de Sant Miquel i als entorns. El jaciment pateix una degradació natural de la base de la roca que contribueix a la seva progressiva desaparició. A principis de segle Mossèn Serra Vilaró ja va observar la pèrdua de gran part de la inscripció, així com la caiguda de la part posterior de l'àmbit rectangular que delimitava la fornícula, i la part superior de la balma. De llavors ençà s'han perdut les motllures que delimitaven la fornícula, ja que actualment tan sols s'insinuen.

    SERRA VILARÓ, Joan (1922). Poblado ibérico de San Miguel de Sorba. Memoria de las excavaciones realizadas en 1920-1921. A "Junta Superior de Excavaciones y Antiguedades", nº 44. Madrid. AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. BOLÓS, J., PADILLA, I., PAGÈS, M. (1981). Manifestacions eremítiques a les rodalies de la rotonda sepulcral de Sorba. “Quadren d'estudis medievals”, núm. 6, pàgs. 357-366.