Sant Jaume de Codonyet
Montmajor
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Església d'una sola nau, coberta a doble vessant, orientada a llevant i amb un campanar de planta quadrada adossat a la façana de ponent. El campanar té quatre obertures esbeltes d'arcs de mig punt adovellats i és cobert a quatre vessants. La façana és molt simple i fou edificada l'any 1834, amb l'anexió d'una porta amb llinda de pedra d'una sola peça, amb una creu simple i la data de la realització. Sobre la llinda el mur dibuixa un frontó triangular. Un petit òcul al centre de la façana coronat per una creu proporciona llum a l'interior. L'altar major dedicat a Sant Jaume és una obra del segle XIX restaurat després de la Guerra Civil de 1936, i que té dues fornícules laterals amb les imatges de Sant Marc i Sant Isidre. També es conserven algunes pintures i exvots interessants. Davant l'església hi ha el cementiri on s'enterraven els difunts de les cases dels entorns: ca n'Agut, cal Jordana, la caseta de l'Agut, ca l'Oucovat, cal Passavant, Comabella, i Duocastella (aquestes quatre darreres pertanyen al municipi de Navès).
La clau de l'església la guarden a la masia de Ca l'Agut.
Història
Aquesta església era dedicada en un principi a Sant Cugat; formava part de les moltes possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll a la Vall de Lord, especialment als llocs de Sorba i Gargallà. L'any 993 el comte Borrell de Barcelona feia testament i cedia al monestir de Ripoll l'alou de Codonyet amb els seus termes, la seva església, i els delmes i primícies íntegrament (alaudes de Codoniero cum suos terminos et cum ipsa Ecclesia et decimis et primitiis ad integrum). L'any 999 el comte Miró comfirmava i ratificava al monestir de Ripoll l'alou de Codonyet i l'església de Sant Cugat que el seu pare Borrel havia cedit en el seu testament pocs anys abans. L'església de Sant Cugat de Codonyet devia estar vinculada a la parroquial de Santa Maria de Sorba des de la seva construcció; més tard, possiblement a l'edat moderna, canvià la seva advocació per la de Sant Jaume, segurament en ésser construït el nou edifici. L'any 1345 l'església constava com a parròquia (BALLARÀ, 1999), fet confirmat per les sepultures de pedra que hi ha al cementiri. És esmentada com a sufragània de l'església parroquial de Santa Maria de Sorba l'any 1757, quan el rector de Sorba, mossèn Carles Miralles, redactà la consueta (AS). A finals del segle XVIII l'església centrava un petit nucli de set cases, ja estava sota l'advocació de Sant Jaume i era sufragània de Santa Maria de Sorba.. Es celebra culte a l'església el diumenge sobre de Sant Jaume i el dia de la patrona, la Mare de Déu del Carme, dos cops a l'any.
Bibliografia
BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.
