Sant Cristòfol de Tavertet, originàriament, era un temple d'una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada per arcs torals, amb absis semicircular orientat a llevant, precedit d'un ampli espai presbiteral.
Entre finals del segle XII i principis del XIII es va construir, a ponent, el campanar fortificat, que presenta una gran finestra cruciforme.
Al segle XVII es va ampliar el temple, a tramuntana, amb una nau de tres trams coberts amb voltes de creueria. Al segle XVII es va afegir la sagristia de migdia.
Exteriorment, l’absis, que és la part més antiga de l'església, és decorat amb arcuacions entre lesenes (distribuïdes irregularment en grups de cinc, tres i quatre) i tres finestres de doble esqueixada. Molt a prop, en el mur del presbiteri, n'hi ha una altra, d'època posterior.
Presenta un rellotge de sol a la façana de migdia; és quadrat i ocupa la meitat superior d'un rectangle lliscat en bastant mal estat, orientat sud-oest, amb gnòmon de vareta simple. S'observen les restes d’un altre rellotge de sol a la torre del campanar, del que només se’n pot veure el gnòmon de vareta simple.
L’accés a la porta es troba sota d'un pont amb arc rebaixat, que comunica amb la rectoria. El portal, situat a la façana de migdia, és adovellat, i s’hi obre un òcul a la part superior.
Interiorment, les parets són de pedra vista, després del seu repicat durant les obres de restauració. Els paraments romànics mostren carreus matussers poc picats, amb una certa disposició en filades.
La nau és coberta per una volta de canó reforçada per tres arcs torals, que la divideixen en quatre trams, i l'absis és cobert per una volta de quart d'esfera. La nau lateral, amb arqueria gòtica, s'obre a la principal mitjançant tres arcs de mig punt. En aquest mur, sobre els arcs, hi ha unes cartel·les per a recolzar els arcs torals.
Hi ha dues piques, una de nou cares, possiblement romànica, i una poligonal amb decoracions incises, de la que es desconeix la seva cronologia precisa, tot i que tampoc es descarta que el peu i la tassa siguin d'èpoques diferents. També hi guarda una imatge d'alabastre de la Mare de Déu del Cor de principis del segle XV. En destaquen els bancs de fusta, on consten els noms de les famílies del poble als que pertanyien.
