Església de Sant Bartomeu Sesgorgues
Tavertet

    Osona
    Sant Bartomeu Sesgorgues
    Emplaçament
    Ctra. BV-5207, km 4,5.
    646 m

    Coordenades:

    42.01481
    2.36038
    447040
    4651618
    Número de fitxa
    08280 - 11
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Romànic
    Barroc
    Segle
    XII-XVIII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí, IPA: 24300.
    Accés
    Fàcil
    Religiós
    Titularitat
    Privada
    Bisbat de Vic
    Autoria de la fitxa
    Virgínia Cepero González

    L'església de Sant Bartomeu Sesgorgues i el seu cementiri formen un conjunt aïllat en un pla.

    És un temple amb elements romànics i barrocs, de nau única i capelles laterals, amb un absis semicircular molt més estret que l'amplada de la nau.

    La nau és coberta amb una volta de canó, des dels peus al transsepte, i amb volta apuntada a ponent; descansa sobre tres arcs torals. Està capçada per un absis llis romànic, sobrealçat, sense cap element decoratiu, amb una única obertura de doble esqueixada.

    Les dues capelles formen una mena de transsepte i al costat de migdia hi ha la sagristia.

    El frontis, que es troba a la banda de ponent, té un portal d'arc de mig punt, format per una única pedra, amb una finestra rectangular al damunt.

    El capcer és coronat per un campanar d'espadanya, reconvertit en torre, amb un tancament de factura posterior amb murs de maó.

    El parament és fet de carreus irregulars, disposats en filades.

    Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003.

    Les primeres referències històriques de l’antiga parròquia de Sant Bartomeu Sesgorgues són uns documents del segle XI relacionats amb el mas del Vilar o Desvilar.

    Va ser una parròquia independent fins a l’any 1450, quan es va unir a la de Sant Martí Sescorts com a sufragània. Tenia els masos del Desvilar, Arau, Tresserra, Carbonell, Nofre, Duran, Pasqual, Mierons, Pujol, Marcús, Jonquer, Casacuberta, Conques, Sentfores, entre d’altres. Al segle XVI va rebre els del Vilaret, Llobet, Verders i Sarriera.

    En la documentació antiga consta com a Sant Bartomeu Gorga i Ça Gorga, i no apareix en plural fins als segle XVIII.

    A finals del segle XIX es va separar de la parròquia de Sant Martí Sescorts i es van establir nous límits parroquials.

    AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós). Tavertet: Ajuntament de Tavertet.

    BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc. Barcelona: Abadia de Montserrat, 58.

    GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet).

    PLADEVALL i FONT, A. (1974) “Sant Bartomeu Sesgorgues, Sant Miquel de Sorerols i Sant Vicenç Sarriera”. Ausa. Vic. vol. VII, núm. 80 (1974), p. 330-352.

    PLADEVALL i FONT, A. (1984) “Sant Bartomeu Sesgorgues”. Catalunya romànica. Osona II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

    SOBRINO, J. (2002) Proyecto histórico-constructivo de la iglesia de Sant Bartomeu Sesgorgues y su entorno (Tavertet-Collsacabra). Proyecto/Trabajo final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - Arquitectura Tècnica.