Escut nobiliari de Can Rigalt
Sant Adrià de Besòs
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Escut petri del llinatge Girona, esculpit en relleu amb camper de biaix amb lleó rampant linguat, armat de gules, a la part superior i franges ones d'or i atzur, a la inferior. Coronat per testa d'armadura i motius vegetals. Està situat en un dels angles de les façanes de la casa. Trobem escuts de la mateixa família a l'Hospitalet de Llobregat, a l'església de la Concepció de Barcelona.
L'escut nobiliari de la família Girona no es trobava únicament a la façana de Can Rigalt, sinó que a l'Església parroquial, en el presbiteri, hi havia una llosa funerària de marbre blanc on hi havia l'escut de la família. Aquesta es va conservar fins el 1936, quan l'Església es va cremar i la llosa sepulcral fou destruïda.
Història
L'escut d'armes, tot i ser a Can Rigalt, representa el cognom Girona, una família amb un rang de noble, el qual el podem trobar identificat als diferents elements que hi ha a l'escut. L'any 1740 constava com propietari el Sr. Miquel Rigalt, qui probablement no tindria un hereu, la qual cosa va suposar l'emparentament entre la família Rigalt i la Girona cap a l'any 1750. El 1770, el propietari de Can Rigalt ja era Francesc Girona. El 1834, segons la parròquia, consten com a propietaris de la masia el Sr. Josep Maria de Cabanes i la seva esposa, Eulàlia de Girona. La seva filla, la Sra. Joaquima Cabanes i Girona, va contraure matrimoni amb el Sr. Ignasi de Bassols. A principis del segle XX, Miquel Barnola i Bassols i la seva esposa aparegueren com propietaris i, a més, a ell se li afegiren els títols de Baró de Púbol i, per part de la seva dona, Marqués de Blondel i de l'Estany. Al segle XXI els hereus i propietaris de la finca i de l'escut eren els membres de la família Barnola i de Bassols. El 2001 l'escut va ser retirat del seu lloc pels propietaris i traslladat a un altre espai. Finalment, gràcies a la lluita i reivindicació del Col·lectiu de Dones del Futur de Sant Adrià de Besòs, l'escut va retornar al seu emplaçament original. A l'entorn de l'any 2004 l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs va adquirir Can Rigalt, i amb ella, l'escut.
Bibliografia
BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. RAFAEL, J. i PIULACHS, M. (2002). Sant Adrià de Besòs, història d'un canvi. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, El Punt.
