L'escut d'armes, tot i ser a Can Rigalt, representa el cognom Girona, una família amb un rang de noble, el qual el podem trobar identificat als diferents elements que hi ha a l'escut. L'any 1740 constava com propietari el Sr. Miquel Rigalt, qui probablement no tindria un hereu, la qual cosa va suposar l'emparentament entre la família Rigalt i la Girona cap a l'any 1750. El 1770, el propietari de Can Rigalt ja era Francesc Girona. El 1834, segons la parròquia, consten com a propietaris de la masia el Sr. Josep Maria de Cabanes i la seva esposa, Eulàlia de Girona. La seva filla, la Sra. Joaquima Cabanes i Girona, va contraure matrimoni amb el Sr. Ignasi de Bassols. A principis del segle XX, Miquel Barnola i Bassols i la seva esposa aparegueren com propietaris i, a més, a ell se li afegiren els títols de Baró de Púbol i, per part de la seva dona, Marqués de Blondel i de l'Estany. Al segle XXI els hereus i propietaris de la finca i de l'escut eren els membres de la família Barnola i de Bassols. El 2001 l'escut va ser retirat del seu lloc pels propietaris i traslladat a un altre espai. Finalment, gràcies a la lluita i reivindicació del Col·lectiu de Dones del Futur de Sant Adrià de Besòs, l'escut va retornar al seu emplaçament original. A l'entorn de l'any 2004 l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs va adquirir Can Rigalt, i amb ella, l'escut.
