La instal·lació de l'escut es produeix l'any 1992-4 quan amb motiu de la reforma de l'edifici de l'Ajuntament es va arranjar tota la façana i, posteriorment, les oficines interiors. Josep Roca va ser el responsable de l'obra de la façana i va regalar l'escultura al poble.
J. Roca és autor d'aquesta i d'altres obres escultòriques fetes a partir de pedra del municipi, caracteritzant-se per una obra molt personal, a la qual l'autor treballa directament sobre la roca nua, sense esbossos ni maquetes prèvies, amb la dificultat que aquest procés implica. Tant per la complexitat de treballar amb pedra de grans dimensions i el coneixement que es requereix per identificar-ne la qualitat i evitar les falles i vetes en el bloc, com per la complexitat artística d'endinsar-se en el treball directe de l'obra.
La descripció acceptada que es fa de l'escut de Vilada és d'un escut caironat d'argent amb un mont de 3 cims, amb el central més alt que els laterals, terrassat de sinople (verd) i carregat d'una vila d'or; Al peu d'or una portella de gules sobremuntada d'una pinya de sinople. Per timbre una corona mural de poble. Aquesta descripció va ser aprovada el 6 d'octubre de 1983 i publicada al DOGC 388 de l'11 de novembre del mateix any. Posteriorment, el 25 de gener de 1989, publicat en el DOGC 1102 del 3 de febrer, es va aprovar una modificació que deia: s'hi veu representat el poble, al voltant de l'església de Sant Joan, amb les muntanyes de Picancel al fons. Vilada va pertànyer, des del segle XIV, a la baronia de la Portella, simbolitzada per les armes del Saportella, els primers barons (una barjoleta de gules (vermell) en camp d'or), i dels Pinós (representats per la pinya de sinople), que en foren els barons posteriors.