Cal Mestrico
Vilada
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es tracta d'una masia situada a tocar de la carretera C-26 per l'entrada est al poble, entre cal Pei i la font de la Barraqueta, per sobre de la riera de Vilada. Consta d'uns baixos i dos pisos i golfes. Als baixos s'hi accedeix per la part de llevant, tot i que es disposa d'una segona entrada a peu pla del 2n pis per la façana de ponent. L'accés al primer i al segon pis es fa per aquest costat, on hi ha la porta principal. La façana principal és la de l'est, en la qual es pot observar l'ampliació del cos primigeni, sobretot amb l'alçat d'un pis i una ampliació frontal. A mitjans del s. XVIII sembla que la casa va viure un moment d'expansió i es va substituir els marcs de la porta i finestres de la planta baixa i 1r pis amb grans carreus de pedra sorrenca repicats (brancals i llindes). A la porta es pot veure incís a la llinda la data 1765 flanquejant un cristograma. Flanquejant la porta hi trobem dues finestres i l'entrada a un petit cobert adossat a la casa. Al 1r pis s'hi ubiquen 3 finestres centrals, també amb brancals i llindes de pedra. Al segon pis les finestres són amb llinda de fusta recta. A la façana sud hi ha una finestra més per pis però sense elements a destacar. No obstant això, hi ressalta al pis superior, una eixida oberta amb doble arc. És en aquest parament on es pot fer una millor lectura de l'ampliació de la casa. La façana de ponent, que només sobresurt en el darrer pis per sobre del terreny, disposa d'una segona porta oberta a posteriori feta amb marca de maó ceràmic.
La coberta de teula ceràmica a doble vessant i carener orientat transversalment respecte a la façana principal que està orientada vers a l'est. Els murs perimetrals estan conformats per carreus irregulars de pedra, lleugerament desbastats, i de mesures i formes irregulars. A la façana nord s'hi observen 3 finestres regularitzades o obertes contemporàniament sense interès. Bona part de la façana presenta restes d'un arrebossat amb morter de calç i alguns trams de morter de ciment.
La proximitat amb la font de la barraqueta fa que s'hagi mantingut i consolidat una graonada que ressegueix la façana oest i sud de la casa fins a la font.
Història
Masia del s. XVII o anterior, que va viure un període d'expansió si fem cas de la millora de portes i finestres a mitjans del s. XVIII (1765). Ha estat restaurada contemporàniament. El terme municipal de Vilada, des de l'establiment de les parròquies que conformaven Vilada i Gardilans, s'ha caracteritzat per un poblament dispers de masos disseminats en un territori més o menys pla que va resseguint la vessant nord de la riera del Merdançol principalment, aprofitant les terres més planes que ofereix la vall. Al segle XIX s'estableix una distribució en barris que estableix els de la Ribera i Clotassos, el nucli del poble entorn de la carretera i parròquia de Sant Joan, i la resta de cases i masos disseminats, incloent-hi com a tal, tot el sector de Gardilans.
