Font de la Barraqueta
Vilada
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Aquesta font està localitzada a tocar de la casa de cal Mestrico. Per arribar a la font cal agafar un senzill corriol planer que surt des de la pista vella de tenis del poble, en direcció a cal Mestrico. El camí, empedrat, arriba fins a la casa on una graonada ben feta de pedra voreja la casa per la seva façana de ponent. Un cop arribat al nivell inferior de l'edifici, a mà dreta, en una petita raconada hi trobem la font de la barraqueta. Es troba orientada al sud. El nom el pren de la petita barraca feta de pedra en la qual es troba inserida la font. Feta de pedra i coberta de llosa, disposa d'un petit banquet de pedra on descansar mentre es veu o s'omplen les garrafes d'aigua. La font està inserida dins el marge de pedra, i disposa d'una llosa plana amb funcions de llinda.
Història
Històricament el municipi de Vilada havia estat un punt d'estiueig i descans important a la comarca, sobretot reconegut pels seus aires frescos i la qualitat de les seves fonts, algunes d'elles considerades medicinals. Tot i que l'activitat antròpica en relació a la font probablement és antiga, n'hem localitzat una referència documental que ens podria situar a la segona meitat del s. XVIII. Documentalment trobem una font citada a l'índex de finques rústiques de Vilada dipositat a l'ACBR (1774) que podria tractar-se de la font de la Barraqueta. En la dita nota es parla que Francesc Freixa fa una venda temporal a Joan Rabat de part de la casa i hort a prop de la font de casa Freixa. Malgrat tot no podem acabar de confirmar dita font per la proximitat d'altres a la zona. La font pertany a la finca de cal Freixa.
Més enllà de la tradició local de les fontades, és diversa la documentació de principis del s. XX en la que el poble és recomanat per fer salut, pels aires i per les aigües sulfuroses. Una de les festes promocionada era el dia de les Fonts, dia en què fins i tot es van organitzar transports públics especials des de Barcelona, per arribar al poble. En aquest dia d'aplec, les famílies, veïns i visitants, es reunien a les fonts més importants del poble per descansar, dinar, ballar i celebrar l'últim dia de la Festa Major. Actualment, però, aquesta festa està perduda.
Bibliografia
COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003
