Escorxador
Calella
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
L'escorxador és un edifici civil d'estil noucentista construït durant la primera meitat del segle XX.
És un edifici aïllat i de planta rectangular format per una sola nau. Té un nivell d'alçat i la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana i lluernes zenitals. A la façana principal presenta un portal centrat de perfil sinuós, al costat del qual hi ah diversos finestrals d'arc pla triforat amb una incisió sinuosa a la llinda. A la façana posterior es reprodueix el mateix tipus de finestrals i s'hi adossa un petit cos quadrangular, incorporat posteriorment. A la façana lateral s'obre amb un portal d'arc escarser arrebossat. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat.
Davant de la façana posterior hi ha un altre volum de menors dimensions, també d'un sol nivell d'alçat i la coberta a quatre vessants. Té poques obertures, totes d'arc pla arrebossat. El tractament exterior és arrebossat i pintat.
Història
A finals del segle XIX els escorxadors van esdevenir un servei municipal fonamental per les mesures higièniques que es van començar a implantar pel que fa al sacrifici d'animals. Es construïen seguint els paràmetres estètics del moment, motiu pel qual a Catalunya hi ha forces exemples d'escorxadors d'estil modernista i noucentista. A Calella es va encarregar el projecte de l'escorxador i la seva torre d'aigua a Jeroni Martorell i Terrats (1876-1951).
Jeroni Martorell i Terrats (1876 -1951) va ser, entre 1915-1951, l’arquitecte municipal de Calella, on va realitzar molts projectes d’obres, per exemple, la balustrada del passeig de Manuel Puigvert, els edificis del mercat, l’escorxador, la biblioteca, l’ampliació de l’hospital, el disseny del Parc Dalmau, la pavimentació dels carrers, la urbanització del carrer d’Amadeu, al mateix temps que enllestia la xarxa de canonades
de sanejament i planejava diversos edificis particulars entre els quals sobresurten Can Dalmau i Can Narcís Marrè. Així mateix, en la seva trajectòria professional destaca el seu nomenament l’any 1914 com a Director del Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona.
Bibliografia
AMAT, J. (2004). "Jeroni Martorell i Terrats, un arquitecte per a Calella", Calella en el temps 1. Calella: Ajuntament de Calella.
Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella. 2005.
DOMÈNECH, G. (2009). “Els escorxadors”: Revista de Girona. Girona: Diputació de Girona.
ESTEVES, A. (1997). Calella. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d’Estudis i Divulgació del Patrimoni.
Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Calella (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.
