Encaix de premsa vertical al mas Vilaseca Montmajor

Berguedà
Montmajor
A prop de la casa Vilaseca de Montmajor

Coordenades:

41.99841
1.75639
397004
4650348
08132-93
Patrimoni immoble
Element arquitectònic
Modern
Contemporani
XVII-XVIII
Regular
Inexistent
Difícil
Sense ús
Privada
Ref. cad.: 005A00012
Cortés Elía, Mª del Agua

Aprofitant una roca que proporciona un desnivell i situada molt a prop de les dues tines, hi ha uns encaixos esculpits a la roca que servien per albergar una premsa vertical per aixafar el raïm. L'encaix, que fa uns dos metres d'alçada, té forma de creu, amb l'extrem inferior bastant més ample que el superior. La part inferior, queda lliure ja que no hi ha roca, i el fons queda obert en forma de cunya cap a l'interior de la paret. La part superior queda tancada per una petita paret de pedra i maó.

El cultiu de la vinya va generalitzar la construcció de tines i premses properes a les feixes en que aquest es cultivava. Aquest tipus de premsa que aprofita una roca per subjectar l'estructura, és el tipus més antic conegut, datable al segle XVII. En l'encaix horitzontal central s'hi posava una biga de roure, pel centre passava el cargol de fusta vertical que, accionat amb una barra de ferro o fusta des de fóra, es cargolava i feia baixar la premsa. La premsa es trobava dins un recipient de fusta que quedava encaixat a la part inferior d'aquest encaix a la roca. Aquest tipus de premsa estalviava els grans muntants de fusta que necessitaven les premses, ja que eren substituïts per la mateixa roca, i es construïen a prop dels camps i al costat de les tines per tal d'evitar el trasllat del raïm i estalviar temps. Trobem alguns exemples a la part sud de la comarca (Gironella i Sant Joan de Montdarn) i, fins i tot, algun exemple de premsa que utilitza la paret interior d'una casa (Vilamarí d'Avià). Aquesta premsa era propietat de la casa Vilaseca i reafirma l'existència del cultiu de vinya que trobem documentat en aquesta zona fins a finals del segle XIX. La casa Vilaseca està documentada des del 1185 com una possessió del monestir de Santa Maria de Serrateix la terme del castell de Montmajor (ADS), possessió confirmada al 1345, tot i que no va ser fogatjada al 1497 ni al 1553, fet que podria evidenciar el seu abandó en aquesta època. Tornem a tenir notícia al segle XVII (1696), moment en que la casa seria reconstruida i ampliada, coincidint amb l'època d'apogeu agrícola evidenciat per la construcció de les tines i la premsa de vi.

COROMINAS, R. I COROMINAS, J. (1995). Estudi de diferents peces de pedra de probable època medieval i utilitat desconeguda. L'Erol nº48. Pàgs. 10-14.