Els Colomers Sant Salvador de Guardiola

Bages
Urbanització de ca l'Esteve
Ctra. de can Maçana (BP-1101) al km 7,5 trencall en direcció N-W i després est, 1 km aprox.
446

Coordenades:

41.65614
1.76819
397436
4612332
08098-269
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
Modern
Medieval
XIII-XX
Bo
Legal
Catàleg de masies (núm. 019)
Fàcil
Residencial
Privada
000301100CG91B0001LT
Jordi Piñero Subirana

Antiga masia de dimensions mitjanes que ha estat substancialment transformada i sembla que, en bona part, reconstruïda. Actualment presenta uns acabats exteriors d'un estil homogeni, fruit d'una restauració recent. Està formada per dos cossos centrals que configuren una planta en forma de L. El primer cos, situat a migdia, és de planta baixa i primer pis, amb coberta a dues aigües. El material de la façana és llosa de pedra com a aplacat. Les finestres, que presenten un estil unificat a tot el conjunt, solen ser acabades amb punt rodó i emmarcades amb maó. Les de la planta baixa, però, tenen llinda de fusta. La part alta de la façana està envoltada per una cornisa feta de maó, i la façana lateral té un porxo amb pilars també de maó. En la façana que és menys visible, encarada a ponent, l'obra és més senzilla o no ha estat tan reformada. Aquí la part superior ha estat arrebossada i pintada. El segon cos, situat al nord, és igualment de planta baixa i un pis, però la coberta és a un sol vessant. Les finestres, rematades amb punt rodó i emmarcades amb maó, segueixen el mateix estil que en l'altre cos. Davant la casa hi ha un cobert de totxana vista i un dipòsit de recollida d'aigües de pluja.

Llinda amb inscripció: 1688.
Informació oral facilitada per Marc Sellarès.

Al segle XIII tenim notícies del mas Colomer, i sabem que anterioritat s'havia anomenat Devesa. Aquest mas va estar sota el domini del monestir de Santa Maria de Montserrat almenys als segles XIII i XIV, i probablement abans. El monestir, que posseïa altres béns al terme, tenia el domini del mas amb anterioritat a l'any 1249: una concòrdia firmada aquest any entre el castlà de Guardiola i el prior del monestir ho deixa clar (CAPDEVILA, 1997: 3). En època medieval aquest mas apareix amb el nom llatinitzat de Columbaris. L'any 1315 l'hereu Guillem del mas Colomers amb motiu d'un préstec pactat amb Astruc de Ripoll, jueu de Manresa, dóna com a penyora dues bótes de vi, una tina i un dipòsit per follar el raïm. Sabem que el 1280 la senyoria continuava pertanyent al monestir de Montserrat, igual que altres masos de Guardiola (CAPDEVILA, 2006: 78, 79), i encara continuava sota el seu domini el 1346, quan el prior de Montserrat, mitjançant el seu procurador Berenguer de Supbalcio (de Sobrebalç) li reclama a Guillem de Colomers el pagament de diversos censos que ascendeixen a 500 sous. El 1314 Guillem de Colomers també devia a Pere de Rocha 150 sous en concepte de censos i agrers.
Més endavant, al segle XVI, hi ha notícies sobre el mas Colomer però no queda clar si es refereix a l'actual mas Colomer o al mas Devesa, ja que habitants amb el cognom Devesa van ocupar els dos. Concretament, hi ha documentat com a resident al mas Colomer (que sembla que posteriorment es dirà Devesa) Arnau Davesa, procedent del lloc de Batrot, de França. El seu fill és Joan Davesa, i la filla d'aquest és Marianna, que el 1619 es casa amb Francesc Camprobí, de Salelles (CAPDEVILA, 1997: 8). Durant la Guerra del Francès a Marganell van matar un avi d'aquesta casa.
És difícil precisar quines parts d'aquesta antiga masia es conserven en la construcció actual, ja que aquesta és fruit d'una remodelació o reconstrucció força general que es va fer pels promotors de la urbanització de ca l'Esteve, ja a la segona meitat del segle XX. Tot i això, la casa conserva una inscripció de l'any 1688. Des de fa uns anys pertany a una organització anomenada Institut Gnòstic d'Antropologia

CAPDEVILA PLANS, Jaume (1997). Quaderns de la Guíxola, núm. 5 (gener de 1997), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola, p. 8-9.
CAPDEVILA PLANS, Jaume (1997). "Sant Pere de Serra. Mas Joan Morera Brunet". Quaderns de la Guíxola, núm. 6 (setembre 1997), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola, p. 3
CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 57, 67, 78, 79, 80, 81, 108.
Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 019).