El Verdaguer Lluçà

Osona
Sector sud del terme municipal
A 600 metres per pista forestal de la carretera BV-4341, punt quilomètric 13'300

Coordenades:

42.044
2.04381
420865
4655104
08109-48
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
XVII-XVIII
Bo
Legal
Normes Subsidiàries de Planejament de Lluçà, 2001
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. Cad: 08108A018000140000BW
Jordi Compte i Marta Homs

El Verdaguer està situada en un pla elevat a l'est del pantà de Garet i al sud-oest de la Font, a mig camí entre els serrats de Sant Isidre i de la Fenosa.
Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes amb un volum adossat de l'oest de planta baixa i primer pis. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra, arrebossats al nivell de golfes i amb carreus treballats delimitant les cantonades, tot i que el volum adossat té les cantonades delimitades amb maó. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals.
La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal d'arc de mig punt adovellat, una finestra petita entre carreus, una finestra emmarcada amb maó i un pujador ubicat al costat del portal bastit amb blocs de pedra treballada i obra. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb maó, una finestra gran ubicada sobre el portal emmarcada amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb pedra motllurada amb decoració d'arc conopial a la llinda, dins la qual hi ha un motiu circular en relleu. A nivell de golfes hi ha únicament una finestra emmarcada amb llinda de fusta. A l'esquerra de la façana hi ha el volum adossat, amb una porta emmarcada amb maó a nivell de planta baixa i dues finestres al primer pis, on el parament és d'obra vista.
La façana est conté a nivell de planta baixa una espitllera i una finestra petita entre carreus. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada.
La façana nord conté una estructura adossada bastida amb murs de maçoneria de pedra, tot i que actualment aterrada. A nivell de planta baixa hi ha quatre finestres petites, una de les quals emmarcada amb maó i llinda de fusta i dues amb pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb llinda de fusta i a les golfes hi ha una finestra. A la dreta hi ha el volum adossat, també amb estructures adossades al davant, del que sobresurt una eixida a nivell de primer pis sustentada amb pilars d'obra vista.
La façana oest es troba completament dominada pel volum adossat. A nivell de planta baixa hi ha diverses estructures adossades bastides amb murs de maçoneria de pedra tot i que no conserven la coberta, deixant entreveure, al fons, dues portes i dues finestres emmarcades amb maó. A nivell de primer pis, on el parament és d'obra vista, hi ha una finestra i una gran eixida al centre, sustentada amb pilar central d'obra vista.

El Verdaguer es troba documentada en el llistat de caps de casa súbdits del monestir de Lluçà del 22 de novembre de 1406, sota el nom Joan Verdaguer i en el capbreu de béns del monestir de Lluçà de l'any 1434 dins la batllia de Lluçà. També es troba documentada en els fogatges de 1497 i 1553.

FERRER, M. Àngels i SURINYACH, Miquel (1996). La morfologia territorial i el patrimoni històric-arquitectònic del terme de Lluçà. Ajuntament de Lluçà (inèdit).
IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau.
IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau.
PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló).
Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Lluçà. 2007.