El tancament de la fàbrica Polydor
Sant Adrià de Besòs

    Barcelonès
    Sant Adrià de Besòs
    8

    Coordenades:

    41.431473909043
    2.2150111769395
    434413
    4586953
    Número de fitxa
    08194 - 95
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Tradició oral
    Contemporani
    Segle
    XX
    Any
    1930s
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Obert
    Sense ús
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs "Isabel Rojas Castroverde" (ASAB)

    La fàbrica de discos de fonògrafs de la "Compañía Fonográfica Hispano Americana S. A." es va establir a Sant Adrià de Besòs l'any 1930, però va desaparèixer al cap de pocs anys. Entre la població es va estendre el rumor que les causes d'aquest tancament tant prematur no van ser econòmiques, sinó les vibracions que produïen el pas del tramvia quan circulava pel pont de la carretera de Mataró, que era molt proper, i afectaven el delicat procés de gravació dels discos malmetent la producció d'aquests. Així doncs, juntament amb els obstacles tècnics en la seva producció, i també per l'esclat de la Guerra Civil espanyola, el 26 de novembre del 1936 es va vendre la propietat a l'Ajuntament, el qual ho va materialitzar per escriptura pública el 15 de gener del 1940. Des d'aleshores El Polydor ha patit diferents modificacions per adequar l'estructura als diversos usos que se li han donat al llarg dels 73 anys que té l'edifici.

    L'edifici es construeix a partir de l'any 1930, després que l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs acceptés una instància on es sol·licitava el permís d'edificació d'una fàbrica polidora de discos, propietat de la companyia fotogràfica hispano-americana. El futur d'aquesta va ser curt. Es diu que els enginyers que van estudiar la seva construcció en aquest emplaçament de Sant Adrià no van tenir en compte el pas del tramvia, que produïa vibracions que impossibilitaven polir els vinils. El cas és que l'any 1936 es va signar el compromís de venda de l'edifici a l'Ajuntament, que acabà materialitzant-se després de la Guerra Civil, el 1940. Durant el franquisme, l'edifici va aplegar diferents usos, com acollir el grup escolar "Wenceslao González Oliveros", el "cuartel de Frente de Juventudes" (amb dues entrades diferenciades: la del costat de la Rambleta per a noies, i l'actual accés a la biblioteca pels nois), tenint també la seva seu FET i de las JONS, així com la CNS, el dispensari i la biblioteca municipal. L'any 1956 es van inaugurar, a la primera planta, les noves dependències del consistori. Amb la fi del franquisme i la reinstauració de la democràcia, l'escola pública passa a dir-se "Pompeu Fabra", abandonant l'immoble l'any 1992 quan se li construeix la nova seu del carrer de Santa Caterina / Onze de Setembre. Aleshores el Polydor queda abandonat. Un any més tard, un grup de joves decideixen ocupar l'espai, i es crea el centre social autogestionat (CSA) del Nord, desallotjat el 2002. El 1994 s'inicien les obres de restauració d'una part de l'edifici, que conclouen el 1996 amb la inauguració de la biblioteca popular Sant Adrià. Entre els anys 2001 i 2006 s'enderroca de la nau paral·lela al riu i es fa una intervenció arquitectònica que permet concloure la restauració del conjunt de l'edificació, amb l'obertura del centre de producció cultural i les instal·lacions esportives.