Font de la plaça Andreu Molins

Sant Adrià de Besòs

L'espai en el qual està situada la font fou antigament un bosc de salzes, però a causa del procés urbanístic, cada vegada es va guanyar terreny per edificar i es va perdre el terreny natural. En aquesta zona hi havia una sínia que pertanyia a Can Llobateres, més conegut com a Ca l'Agustí. Donava aigua a les terres i als horts de l'indret que s'anomenava en aquells temps El Sorral. A principis del segle XX, el municipi de Sant Adrià es troba en un creixement econòmic i industrial. Això va donar lloc a un desenvolupament urbanístic i al sorgiment de l'eixample noucentista. El Pla Maymó del 1914 tenia l'objectiu d'obrir carrers i construir habitatges, com el carrer Nebot, el de l'Església, el de Casanova, etc. Més tard, el projecte es va dedicar a alternar la construcció per a usos industrials, com tallers o magatzems, i per a habitatges per als treballadors i els barcelonins que estiuejaven. Després de la Guerra Civil va continuar el pla per consolidar les illes de l'eixample, que es va estendre fins als anys 70, ja que va començar un pla per substituir els habitatges edificats a la primera meitat del segle XX. L'any 1943 però aquest espai es va veure afectat per una besossada, que va destruir els voltants del riu. També fou el moment en el qual l'Ajuntament es dedicà a expropiar les diverses parcel·les de veïns del barri on aquest tenien petits cultius. Finalment, en aquests terrenys expropiats es va decidir fer un parc infantil i un passeig de pollancredes. La font de la Plaça Andreu Molins fou construïda sobre l'any 1954, ja que anteriorment estava entre el carrer de les Monges i de l'Andreu Vidal. La plaça en canvi fou urbanitzada el 1957 i té aquest nom en memòria d'un alcalde adrianenc. En el mateix any, es va construir un càmping, que arribava fins als antics safareigs i que s'expandia fins a la Plaça Andreu Molins. L'any 1962, tornà a produir-se una besossada que va acabar amb bona part de les cases de La Catalana i tot el que estava situat vora del riu, com el càmping, que va ser completament destruït. Uns anys més tard, sobre el 1969, va finalitzar la pavimentació de la plaça i dels carrers que l'envolten la placeta.