El Saits
Gurb

    Osona
    Parròquia de Sant Andreu de Gurb
    Emplaçament
    A 400 metres per pista asfaltada de la carretera BV-4601, punt quilomètric 4'350

    Coordenades:

    41.96326
    2.22219
    435546
    4645990
    Número de fitxa
    08100 - 90
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XVII-XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Normes subsidiàries de planejament de Gurb, 2002.
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí, IPA
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref.Cad: 08099A01900060
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte

    El Saits està situada en un pla elevat al·límit entre vessants boscoses i camps de conreu, al sud-oest de can Sila i a l'oest de la carretera BV-4601.
    Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per diversos volums adossats, la major part dels quals amb els nivells de planta baixa, primer pis i golfes. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra, en algunes parts arrebossats, amb cantonades de carreus de pedra treballada en la major part de l'edifici i d'obra vista a la resta. La teulada principal és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior tot i que alguns dels volums adossats tenen teulades amb la orientació contrària.
    La façana principal, orientada al sud-est forma tres parts diferenciades que corresponen a tres volums adossats. La part central té un cos adossat al davant que forma un porxo a nivell de planta baixa i una eixida al primer pis sustentats per dos pilars. Al fons del porxo hi ha un portal d'arc de mig punt adovellat i una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. Al primer pis, al fons de l'eixida, hi ha diverses obertures emmarcades amb pedra treballada. A la part dreta de la façana hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa i tres finestres emmarcades amb pedra treballada al primer pis, dues de les quals balconeres. El volum que ocupa la part esquerra de la façana es troba arrebossat i pintat i forma una terrassa a nivell de primer pis i una eixida a les golfes.
    La façana sud-oest mostra dos volums diferenciats que formen un queixal. A la meitat dreta hi ha una obertura d'arc de mig punt emmarcada amb lloses a plec de llibre i dues espitlleres. Al primer pis hi ha tres finestres, una emmarcada amb pedra motllurada, i un pilar de pedra bisellada que ha quedat integrat al mur. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una eixida a la part dreta. Al volum de l'esquerra hi ha diverses obertures amb llinda de fusta.
    La façana nord-oest forma un queixal a causa dels diversos volums adossats i compta amb un nivell menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia. Davant hi ha un pati tancat, delimitat per estructures i un mur de maçoneria de pedra. La meitat esquerra de la façana està pintada i amb les obertures reformades i la meitat dreta, parcialment dominada per estructures adossades, conté quatre obertures, una de les quals és una finestra emmarcada amb pedra motllurada a nivell de golfes.
    La façana nord-est té la part inferior del mur amb maçoneria de pedra vista i sense obertures i la part superior amb el mur arrebossat i quatre obertures emmarcades amb maó. Davant hi ha un cos adossat que forma una terrassa en la meitat dreta.

    El Saits es troba documentada en el·llibre de comptes de la recaptació de la talla, en els focs d'església de les parròquies d'Osona, del segon pagament del primer any del fogatge ordenat per les corts de Cervera de l'any 1360, amb el nom de Sayg. L'any 1397 Jaume Saig era batlle reial. També apareix en els fogatges de 1497 i 1553.

    AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber.
    GINEBRA MOLINS, Rafel (2005). "Els focs de jurisdicció eclesiàstica i el procés de recaptació del fogatge a Osona el 1360" dins Ausa, vol XXII. 2005.
    IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau.
    IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau.