El riuet i cova de la Falconera
Sitges

    Garraf
    La Falconera

    Coordenades:

    41.25114
    1.89609
    407512
    4567224
    Número de fitxa
    08270-677
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Segle
    Sense data
    Estat de conservació
    Bo
    Les infiltracions d'un abocador proper són recollides pel riuet de la Falconera, causant greus problemes en aquest sistema, i han desanimat a molts espeleòlegs a entrar-hi tot i que als anys vuitanta era un lloc força freqüentat.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Obert
    Social
    Titularitat
    Pública
    Departament de Medi Ambient i Habitatge. Av. Diagonal, 523-525. 08029-Barcelona.
    Autoria de la fitxa
    Laia Massansalvador Soler

    La cova de la Falconera és una cavitat situada als penya-segats del Garraf, i té una llargària entre pous, galeries i petites sales d'uns 600 metres. El riu subterrani de la Falconera és la surgència més important del penya-segat marí que du el mateix nom. El seu recorregut es de 600 m i la seva fondària fins ara explorada sota el nivell del mar és de 81 m. Sembla raonable considerar un cabal mig de l'ordre de 500 l/s, arribant als 200 l/s en períodes d'estiatge i a 10.000 l/s en fortes avingudes.

    La importància que generà el recurs hídric del riuet de la Falconera va provocar la realització d'obres finançades per Eusebi Güell, per tal de poder aprofitar aquest important cabal. L'any 1899 es van fer unes galeries artificials i es perforà un pou que va comunicar les galeries amb l'exterior. Aquestes galeries no trobaren el riu que cercaven, encara que van trobar algun punt d'aigua. Actualment, la pedrera, explotada per l'empresa PROMSA, utilitza l'aigua d'aquest punt, situat en les galeries artificials, utilitzant el pou artificial per a la instal·lació de les canonades.

    ASTIER, Ll. ( 1970). "Exploración de la surgencia submarina de la Falconera". Geo y Bio Karst, VII (27) Barcelona.
    LASCURAIN GOLFERICHS, Josep( 1989). "Del garraf blanc al garraf negre. Una aproximació a l'ecologia de camp. Guia i quadern de treball". Gavà: Museu de Gavà. MIÑARRO J.M. (2000 ). "Cent anys d'espeleologia a Catalunya, 1897-1997". Barcelona: Federació Catalana d' Espeleologia.
    PI DE CABANYES, O. (2000). "El sòl de Vilanova i el Garraf misteriós". Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa Edicions.
    SERRA, J. (2003)" Estudi dels quiròpters del Parc Natural del Garraf". Eco serveis: Barcelona.