El Rentador Calaf

Anoia
El Rentador
Zona situada a les afores del nucli urbà de Calaf, a la banda sud-est
664

Coordenades:

41.73
1.52187
377067
4620855
08031-60
Patrimoni immoble
Jaciment arqueològic
Prehistòric
Neolític
Edats dels Metalls
Antic
Romà
Medieval
Dolent
Actualment són camps de conreu.
Legal
AEA. Catàleg de Béns a Protegir
CC.AA: 20281
Fàcil
Sense ús
Privada
08031A00200034
Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme

La intervenció arqueològica s'ha realitzat en una zona situada als afores del nucli urbà de Calaf. Es tracta d'un conjunt de finques i camps de conreu situats al sud del nucli urbà i de la línia de Ferrocarril de Barcelona a Lleida, al voltant de la Granja de l'Evaristo Torre i a l'est de la Maquinària Agrícola Solà.
Es va fer una prospecció superficial de la zona afectada pel Pla Parcial a l'àmbit del sector industrial el Rentador Sud-1 de Calaf, amb l'objectiu de poder documentar la possible existència de jaciments arqueològics desconeguts i poder fer la delimitació arqueològica del Convent de Sant Francesc amb rases de sondeig. A la prospecció, duta a terme al març del 2007, es van recollir abundants fragments ceràmics en les finques adjacents al camí del Rentador i properes al nucli de Calaf. Es van recollir només els materials més significatius, descartant la major part de materials ceràmics d'època moderna i contemporània. Només es va recuperar un fragment ceràmic d'època medieval. També es va localitzar material d'època prehistòrica, concretament, cinc fragments d'indústria lítica tallada de sílex i un fragment de pedra polida. Aquests fragments estaven força dispersos per les diverses finques del sector industrial, i per això no s'ha pogut definir cap àrea d'interès arqueològic. Encara que és possible l'existència d'un jaciment arqueològic sota el subsòl.
La prospecció superficial també ha permès localitzar 3 construccions hidràuliques que podrien resultar afectades per les obres. Es tracta d'un rentador de planta rectangular, una galeria subterrània i una torre, que podrien estar relacionades entre elles. Donat que la galeria i el rentador tenen una tècnica constructiva diferent, podrien ser anteriors a la torre (1894), encara que no s'ha recuperat cap element arqueològic que ho permeti precisar.
També es van realitzar rases de sondeig a les finques 1 i 8, del sector industrial, per què eren les que quedaven dins de l'àrea d'expectativa arqueològica del jaciment anomenat Convent de Sant Francesc de Calaf. Aquestes rases van confirmar la presència de dues necròpolis medievals, encara que no sembla que estiguin enllaçades entre elles.
Dins la finca 8, es va localitzar un jaciment d'època romana, amb tres fosses que podrien ser sitges, que contenien material d'època romana.
Una nova intervenció entre març i juny de 2009 va permetre documentar dos murs i una canalització en relació al convent de Sant Francesc. També es va poder excavar el camp de sitges localitzat en la campanya anterior, on es van documentar fins a 12 estructures negatives amb material ibèric i romà. Finalment, es va localitzar un nou jaciment al sud del plantejament, les restes de diverses estructures muraries que podrien formar un àmbit, un mur de 45 metres de llargada i 9 sitges. Aquest darrer indret seria objecte d'excavació l'any següent. Les estructures que van ser totalment excavades en aquesta campanya van ser eliminades el juliol del mateix any.
Les excavacions dutes a terme entre març i setembre de 2010 permeteren documentar 9 sitges i 5 retalls que s'estenen per una superfície de 142 m2,, i una sèrie d'estructures muràries que delimiten un espai ni tancat ni cobert, de planta rectangular i 117m2 de superfície, a llevant de les sitges. El conjunt presenta dos usos diferenciats, amb cronologies entre el segle II i principis del segle I aC.
L'espai conforma un centre d'explotació i emmagatzematge agrícola amb les sitges, els murs i una gran bassa situada a llevant. Posteriorment, el recinte es transforma amb la construcció en pedra de diverses estructures i canals, que podrien conformar el suport o base d'una estructura també de caràcter agrícola.
El conjunt de materials arqueològics recuperats, destaca un gran volum de grans contenidors ceràmics, un pondus (pes de teler) que indica la presència d'activitat artesanal tèxtil i peces ceràmiques d'importació (àmfora itàlica Dressel 1A, vaixella de taula campaniana A i B i morters itàlics).

Memòries i informes: GUITIÉRREZ, D., Memòria de la intervenció arqueològica al sector del rentador (ADIF) 1-2 de juliol de 2010. Calaf, Anoia. nº reg. 9176
Memòries i informes: PIERA, Marc. MEMÒRIA DE LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÓGICA AL SECTOR INDUSTRIAL DEL RENTADOR I AL CONVENT DE SANT FRANCESC DE CALAF. Calaf, Anoia. 2007.
Memòries i informes: VARAS, Oscar. Memòria d'intervenció arqueològica i desmuntatge d'estructures. Sector industrial "El Rentador". Calaf, Anoia. 2009. núm. reg. 10146
AA DD. A: AUTORS DIVERSOS. Catalunya Romànica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. XIX: L 'Anoia.