El Pla de Rossinyol
Capolat
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es tracta d'un edifici de planta rectangular que consta de planta baixa, planta pis i golfes amb una distribució de dos cossos paral·lels separats per un mur mitger orientat d’est a oest; té coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest en paral·lel a la façana principal. La construcció està arrambada a un marge, fet que permet tenir accés a peu pla tant a la planta baixa com a la planta pis.
A l'exterior, concretament al nord i a pocs metres de la casa actual, trobem les restes d'una construcció enrunada de la qual únicament es conserva part dels murs nord i est.
A la banda oriental d'aquesta edificació trobem uns coberts identificables amb antigues corts. A ponent de la casa s'hi localitza el paller, actualment habilitat com habitatge, i a un centenar de metres en la mateixa direcció es troba un pou.
Els murs de l'edifici primitiu estan fets amb blocs tallats de conglomerat i pedra sorrenca units amb fang i algun fragment de teula entremig. En la casa actual, aquests són fets amb blocs de pedra sorrenca i conglomerat de mesures molt diverses. Les obertures de l'edifici són fetes amb maó de pla. En quant als sostres, de l'edifici original queden restes de l'enllosat de pedra, mentre que en la casa actual, els sostres de cairats de fusta, guix i rajola han estat substituïts arran d'una reforma a finals del segle XX.
En destaquem dues finestres a la façana sud, del segon quart del segle XX i fetes amb maó massís.
La finestra de la planta baixa, és de forma rectangular amb la llinda feta amb aproximació de filades, aquesta llinda està coronada per un arc de descàrrega triangular del mateix material. L'altre es correspon amb la finestra del primer pis, i es tracta d'una finestra amb llinda d’arc rebaixat de quatre filades de maó de pla, que es recolza sobre uns brancals del mateix material. Sobre la llinda s'hi disposa un petit rosetó romboïdal. Ambdues tenen un bon estat de conservació.
Història
Sembla que la primera menció documental ens permet retrocedir fins al segle XVI, quan Francesc Moixí i Coma, pagès de Sant Andreu de Farners, pel preu de 3 lliures 12 sous i sots la prestació d’un cens de 1 sou anual al senyor de Coforb, ven a carta de gràcia a Francesc Bassachs el tros de terra anomenat Pla de Ferrés.
L’anàlisi de l’edifici ens assenyala els següents moments constructius:
Al segle XIX la casa original es correspon amb les restes d'una construcció que s'identifiquen al nord i a tocar de la casa actual. Estava adossada a un marge, les seves dimensions aproximades són de 11 m x 6 m, només es conserven part dels murs nord i est, fragments de l’enllosat del terra i una pica de pedra sorrenca.
Al segle XX, el sector de la casa actual, que conforma l'angle nord-est de l'edificació, correspon a una construcció inicial de principis de segle. En el mur nord no es pot identificar la traça d'aquesta construcció perquè fou reconstruït totalment a finals del segle XX (és visible a les fotografies anteriors a la reforma). És molt possible que inicialment fos un espai destinat al bestiar (probablement femer a baix i corts a dalt) i que hauria estat funcionant amb l'estructura de la casa antiga.
En una segona fase, la casa s’amplia cap a ponent i el sud. A la planta baixa trobem la distribució en dues ales allargades segons el carener que es troben separades per un mur mitger, la meitat est del qual es correspon amb el mur de la construcció primitiva, així com el mur que compartimenta la nau nord en dues estances. La planta pis està compartimentada en base a pilars i els murs de l'estructura anterior.
Bibliografia
CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.
SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004) Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.
