El Graell
Sant Salvador de Guardiola

    Bages
    Urbanització del Graell
    Emplaçament
    Carretera de can Maçana (BP-1101) al km. 10 camí en direcció oest 1 km aprox.
    347

    Coordenades:

    41.67501
    1.7737
    397925
    4614420
    Número de fitxa
    08098-304
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVIII-XX
    Estat de conservació
    Regular
    Estat de conservació precari d'alguns coberts
    Protecció
    Legal
    Catàleg de masies (núm. 036)
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    000300200CG91D0001AM
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Masia de dimensions mitjanes que ha conservat el volum i, exteriorment, la tipologia constructiva originària. Està formada per un cos residencial que té adossat un cobert al nord i altres coberts al sud-est. L'habitatge principal és una construcció de planta rectangular, força estreta i allargada, amb coberta dues aigües i planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada a llevant, presenta diverses finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra, però no ha conservat el portal originari, que era adovellat i que fou subsituït en obres recents. Els murs són de pedra, actualment arrebossats i pintats de blanc. A l'interior la casa ha estat totalment remodelada. El cobert adossat al nord és una construcció en forma d'habitatge, que va ser feta l'any 1904 (segons indica una inscripció) i compta amb dues plantes. Darrerament servia com a cobert de treball. Els coberts del costat sud-est són de menor qualitat, sobre una base de pedra però reconstruïts en part amb totxo.

    Inscripció en una llinda del cobert nord: "Leonci Soler y March. Any 1904".
    Informació facilitada per Assumpció Cots Vila.

    No coneixem notícies sobre l'origen d'aquesta casa, que J. Capdevila no relaciona amb cap dels masos coneguts d'època medieval. Tanmateix, per la seva tipologia arquitectònica ha de ser un mas força antic, com a mínim dels segles XVII-XVIII. Sabem que antigament es deia el Graell de les Eugues. Des de principis del segle XVIII el mas era propietat de la família Soler, blanquers de Manresa que tenien la casa principal al carrer Galceran Andreu i a Sant Salvador de Guardiola posseïen també el mas Calvet. Durant el segle XVIII els hereus van ser Joan Baptista Soler, Josep Soler Vilomara i Joan Baptista Soler Soler. Aquest últim era comerciant i industrial, i va morir el 1810, encara posseïdor dels dos masos (FERRER, 1982: 33-36). Uns anys després els Soler s'emparentarien amb els March, donant lloc a una de les famílies manresanes més notables en la qual hi trobem representants il·lustres com l'advocat, polític i historiador Leonci Soler i March. D'altra banda, des del segle XVIII la família Brunet, procedents del mas Brunet, eren els masovers de la casa, una ocupació que van passar de pares a fills fins el 1960, quan van deixar la pagesia. Segons indica una inscripció, Leonci Soler i March va fer construir el cos adossat l'any 1904. Després de la seva mort, l'any 1932, la propietat passà a mans del seu fill Lluís Soler i Terol, doctor en medicina, dret i també dramaturg. Lluís es va separar de la seva esposa i, segons sembla, en aquesta casa rebia una amistançada. El seu fill va intentar ingressar-lo en una institució psiquiàtrica, i morí l'any 1958. Una mica abans, entorn de 1954, Narcís Torrentó, un gran propietari de Viver i Serrateix, va comprar el Graell i el Calvet. A la dècada de 1970 les dues finques es van vendre i els propietaris van promoure les dues urbanitzacions existents: el Calvet i el Graell. L'any 1983 van adquirir la masia els actuals propietaris, la família Soler, que han fet una remodelació important a l'interior de l'habitatge.

    Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 036).
    FERRER, Llorenç (1982). "Genealogia de la família Soler i March. Aspectes sòcio-econòmics". Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 2. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, p. 33-37.