El garatge. Local de la Comunitat de Capmasats i Magallers Sant Julià de Cerdanyola

Berguedà
Garatge de la Comunitat de Capmasats i Magallers

Coordenades:

42.22314
1.89243
408594
4675145
08903-197
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
XX
1950
Bo
Inexistent
Restringit
Altres
Privada
Comunitat de Capmasats i Magallers
María del Agua Cortés Elía. OPC

Edifici de dues plantes que es troba en bon estat de conservació ja que es van fent actuacions de manteniment. Te planta baixa i un pis sota teulada. No presenta característiques peculiars arquitectònicament però es tracta d'un edifici singualr pel simobolisme en ser la seu de l'entitat privada de Capmasats i Magallers de Sant Julià de Cerdanyola. El 1950 es va construir el garatge, que en principi havia de servir per guardar la màquina de batre que havia comprat la Junta i que feien servir tots els veïns, però durant molts anys ha servit com a local del jovent on s'hi fan sopars i festes; actualment es conserva la cuba de l'ADF i altre material, i al primer pis s'ha habilitat una sala de reunions.

Tot i que l'entitat es va organitzar en època contemporània, troben una cita dels capmasats l'any 1337, on s'esmenta a vuit capmasers o capmasats (caps dels masos més importants del terme) de Cerdanyola que pagarem al seu senyor, Guillem de Vila de la Pobla de Lillet, "un rocí que varen comprar a Guillem de Vilacorba" (Serra i Vilaró, 1930: 485 del vol. I), mostrant que en aquella època també estarien units d'alguna forma per defensar els interessos de els seves propietats.
L'entitat de Capmasats és una associació privada que agrupa els propietaris de terrenys bàsicament forestals dins el terme de Sant Julià de Cerdanyola, que els gestionen i decideixen l'ús d'aquests. El 17 d'abril de 1864 els propietaris de diversos masos (Cal Portell, la Pomera, la Casanova, Subirana, la Sala, el Pla, el Solé, cal Borda, can Vidal anomenada el Pou, Casabella, el Castell, la Cortada, Curtielles, el Vilà) van sol·licitar al Governador Civil de la Província que els reconegués la propietat del forest anomenat Comunals de Sant Julià de Cerdanyola, i els eliminés de l'Estadística General de Públics ja que es tractava de terrenys privats. Van rebre resposta el 8 de gener de 1865, que els donava la raó, i el 1865 es va fer una regulació de les propietats comunals del forest i es van inscriure al Registre de la Propietat l'Escriptura dels Comunals de Sant Julià de Cerdanyola, com a propietaris en comú i proindivís de tot el terreny; l'escriptura d'inscripció al registre es va fer el 16 de març de 1865. Podem prendre aquesta data com la de l'origen d'aquesta entitat privada. Més tard, el 5 de setembre de 1894, es formalitzà la signatura de l'escriptura del "Conveni atorgada entre els propietaris i veïns del poble de Sant Julià de Cerdanyola anomenats Capmasers i Magallers del citat poble", on es reconeixien els drets i obligacions respecte als comunals, compareixent 11 propietaris o Capmasats i 64 Magallers (veïns que visquin a una casa, que figurin a l'escriptura de conveni i que hagin fet ús dels camps i el bosc, per cultiu, cria de bestiar o treure fusta i llenya). En aquest conveni es va establir la normativa bàsica per a l'explotació i aprofitament dels boscos i altres terres comunals, també estableix com es governa tota la propietat. Des d'aquell moment s'han mantingut els pactes establerts. El Conveni també regula la forma de govern, constituint dues juntes: la Junta Administrativa (escollits per votació 5 Capmasats i 2 Magallers, cada 4 anys) i la Junta d'Apel·lació o Superior (3 Capmasats i 3 Magallers), a més de la Junta general formada per tots els Capmasats i Magallers. Des del 1890 es va contractar un guarda jurat del bosc per a controlar les possibles infraccions.