Fons documental de la Comunitat de regants del rec de l'Abaiol

Sant Julià de Cerdanyola

La documentació de la Junta de regants de l'Abaiol es conserven a l'Ajuntament, concretament un llibre d'actes, un llibre de comptes i l'acta de la reunió celebrada el 29 de maig de 1932 en la que es van prendre diferents acords, nomenar Junta Directiva, nomenar caixer i les qüestions de govern de l'entitat. D'altra banda, l'acta fa referència a un altre document, de 26 de febrer de 1884, que és el document que determina les característiques de l'ús de l'aigua de la riera de l'Abaiol per abastir les cases del poble i per a regadiu posteriorment. En aquest document, fet amb presència de l'alcalde Ramon Balderich Serra amb el notari i la presència de tot el poble, es va decidir fer un viver al lloc que determinés la junta i fer dues fonts, una a la plaça i altra a prop de la creu antiga de ca l'Emportell. Les fonts s'assortirien d'aigua del viver amb una canonada que portaria l'aigua, i van decidir formar una Junta d'Aigües per regular la utilització de l'aigua, que estigués presidida sempre per l'alcalde, amb un reglament que regula la propietat i l'ús de l'aigua determinant tres classes de beneficiaris que podran pagar l'ús de l'aigua una part en efectiu i altre en treballs a la junta. Per tal que els veïns tinguessin dret per utilitzar l'aigua havien de signar el document de Reglament, ho van fer 67 persones o cases. Fruit de les decisions preses en aquesta reunió, es va fer un rec i dues basses, una a cal Xiscó i altra a cal Malanyeu, la darrera sobre tot per regar. La Junta ha anat donant solució a diferents temes sorgits, per exemple, l'any 1947 un veí va demanar el sobrant de l'aigua de l'Abaiol per conduir-la a la bassa del Molí i augmentar el volum de l'aigua que es disposava per moure la turbina per a la fabricació del pa. El 1991 la Junta de la Comunitat de Regants proposà la instal·lació d'un tub de plàstic d'un kilòmetre de llargada per tal de solucionar el problema de neteja periòdica del rec; finalment es va posar mig kilòmetre l'any següent degut al cost econòmic del projecte. El 1994 es va instal·lar la resta amb una subvenció de la Generalitat de Catalunya (AA.DD.: Berbel, M. V. 1998:164-166).