El Cortès Sant Pere de Vilamajor

Vallès Oriental
Veïnat de Muntanya
Per la pista que es pren a mà esquerra després de la font Borrell.
783 m

Coordenades:

41.73076
2.36971
447581
4620075
08234-142
Patrimoni immoble
Conjunt arquitectònic
Medieval
Modern
Popular
XIV-XVI
Bo
Legal
BCIL.4401-I Acord Ple Consell Comarcal Data disposició 18/05/201.
Sí, IPA.: 29455.
Fàcil
Residencial
Privada
002306800DG42B0001UF
Virgínia Cepero González

Conjunt arquitectònic format per l'antiga masia i diversos cossos adossats, fruit de les diferents etapes constructives al llarg del temps.
L'edifici principal és de planta rectangular, i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia.
El portal d'entrada és d'arc de mig punt, amb dovelles de gres. Hi ha un escut en relleu a la dovella que fa de clau de l'arc.
A sobre mateix de la porta principal, cal destacar una finestra d'arc conopial lobulada sobre falsos capitells, amb decoració vegetal, que descansen sobre falses pilastres tallades als brancals, bisellats.
La resta de finestres són de distribució irregular, amb llinda, brancals i lleixa de pedra, llisos, excepte una que té tallat un petit arc conopial.
Els murs de façana són de pedra lligada amb morter, amb grans pedres cantoneres.
Adossat i perpendicular a la façana principal, hi ha un cos de tres plantes, amb coberta a un vessant. Les obertures són senzilles; en destaca una amb l'any "1766" a la llinda
A la part posterior del complex hi ha establies i pallisses i l'era.

Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234036.
El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant tenen protecció arqueològica.

Segons Pere Ribot (vegeu bibliografia) la primera referència de l'existència del mas del Cortès, és del segle XV, relacionada amb la llegenda de l'origen de l'ermita de Sant Elies: després d'una epidèmia de còlera i una gran sequera, els habitants de la contrada van fer la prometença que si plovia i parava la pesta construirien una capella a dalt del turó situat sobre can Sorell, entre les propietats del Cortès i del Terrer.
Antigament, el mas del Cortès posseïa grans superfícies de terreny i varies masies com can Planes, can Planell, can Mainou i can Gras d'Amunt.
L'antic celler adossat al mas és el testimoni de la relativa importància del conreu de la vinya en les vessants assolellades de les muntanyes de Sant Pere, abans de l'any 1883, quan la fil·loxera destruí els conreus vitícoles del Vallès (AVENTÍN, 1992:23-24).

AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 23-24.
BARBANY, C. [et al.] (1996) De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Granollers: Museu de Granollers, p.103 i 121.
BOSCH, S.; TURA, J. (2004). El Montseny. Entorn i patrimoni. Girona: Competium, S.L., p. 30 i 31.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1997). Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc Natural del Montseny (Sant Pere de Vilamajor). Barcelona: Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona.
DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor.
GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor).
MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY - CPCPTC (1999). Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor).
OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona.
RIBOT, P.; CAMPRUBÍ, R. (1976) El Montseny. Barcelona: Destino.
SARRIÀ i SARACHO, F. (2002). "Les Masies: el veïnat de Canyes". Quaderns de Vilamajor, 2. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 79-81.