El Samon
Sant Pere de Vilamajor

    Vallès Oriental
    Veïnat de Santa Susanna
    Emplaçament
    En un petit pla a mitja vessant de ponent de la vall de La Tordera.
    725 m

    Coordenades:

    41.75291
    2.38065
    448509
    4622528
    Número de fitxa
    08234-143
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Modern
    Popular
    Segle
    XVII-XVIII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Catàleg de béns a protegir POUM 2011, E-62 patrimoni construït. BCIL.
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí, IPA.: 29466.
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    000515700DG42B0001JF
    Autor de la fitxa
    Virgínia Cepero González

    Conjunt arquitectònic format per la masia i les seves dependències.
    La casa és de grans dimensions, de planta rectangular i consta de planta baixa, primer pis i golfes.
    La coberta és a dues vessants desiguals, amb teula ceràmica aràbiga, recolzades sobre ràfec de filada de teula. El carener és perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al nord-est.
    El portal d'entrada, descentrat respecte a la vertical del carener, és d'arc de mig punt amb dovelles de pedra sorrenca, amb l'any "1756" inscrit a la clau. A sobre del portal hi ha un balcó amb barana de ferro forjat. Al costat de la porta hi ha un pedrís.
    La resta d'obertures són de disposició regular, amb brancals, llinda recte i lleixa de pedra sorrenca. La façana del costat est presenta un finestró, amb la següent inscripció: "1673" i "IOSEPH SAUMON".
    El parament de les façanes és de paredat comú arrebossat de calç.
    La casa original presenta ampliacions a la banda de migdia, amb una galeria a sud-est. A la banda nord es troben les corts, les pallisses, una bassa-safareig i l'era de lloses de pissarra.

    Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234038.

    Segons la historiadora Mercè Aventín (vegeu bibliografia), un document de l'any 1264 (Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor -Arxiu Diocesà de Barcelona), que correspon a la venda dels drets sobre tres peces de terra, dues situades a la parròquia de Sant Pere de Vilamajor i la tercera a Santa Susanna, esmenta com a testimoni a Bernat Semmo, que hipotèticament podria relacionar-se amb el Samon.
    Ha estat una de les masies més influents i poderoses del veïnat de Santa Susanna al llarg de la seva història.
    Segons consta a la documentació de l'any 1384, Antoni Samon va ser un dels signataris del document que donava el privilegi de carreratge de Barcelona, a les parròquies de Vilamajor, Cardedeu, Santa Susanna i Alfou.

    AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 75.
    DANÉS i TORRAS, J., (1933), Estudi de la masia catalana, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII, Barcelona. Centre Excursionista de Catalunya.
    DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1997). Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc Natural del Montseny (Sant Pere de Vilamajor). Barcelona: Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona.
    DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor.
    GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor).
    OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona.
    SARRIÀ i SARACHO, F. (2008). "Les Masies (II): el veïnat de Santa Susanna". Quaderns de Vilamajor, 7. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 126-127.