El Casalot de Tordell
Súria

    Bages
    Camí rural al pla del Casalot
    Emplaçament
    Al pla del Casalot

    Coordenades:

    41.822147220037
    1.7651934142471
    397451
    4630767
    Número de fitxa
    08274 - 126
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Popular
    Segle
    XIV
    Estat de conservació
    Dolent
    Coberta totalment enfonsada i manquen bona part dels paraments
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 006A00008
    Autoria de la fitxa
    ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo
    Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.

    Construcció fortificada feta de maçoneria irregular amb la coberta totalment enrunada i de la que no es veuen restes. El cos principal té planta rectangular amb l'eix allargat en direcció NNE-SSO. A la façana SSO hi ha l'arrencament d'un arc de pedra, que deuria donar pas a un porxo. Al darrera d'aquest existeix un espai, que, originalment deuria haver estat dividit, a partir de les restes enrunades que s'observen. A la meitat E de la paret que dona al porxo abans esmentat hi ha quatre troneres i en el costat O una tina circular. A la paret SSE, en el seu costat S hi ha dues troneres més. A l'exterior de la construcció, pel seu costat SSE hi ha una paret paral·lela a la SSE de l'edifici, a uns dos metres de distancia. També a l'exterior, adossat a l'extrem N de la paret NNE, sembla endevinar-se un forn de pa.

    Està separat de Cererols per la riera de Camprubí, torrent que passa per la dita rasa de la Serra. Aquí es localitza la font de la Serra, que va esdevenir salada per les filtracions de l'escombrera de la mina l'any 1978.

    Josep Lladó situa la casa de la Serra, o sigui, el que després es va conèixer com Casalot del Tordell, al segle X i al costat de les cases següents: Ledo (Can Lledó), Fabrica (can Fàbrega), Soler, Cumbis (Les Comes), Closa, Vil·la (can Riera) i Oliveres (LLADÓ, 1993D). En un cens de 1877 apareix com "alqueria del Turdell", que consta de dos edificis d'un i tres pisos respectivament i que un està habitat i l'altre no. Per informació oral se sap que al segle XX va ser utilitzada com a pedrera.

    LLADÓ I RAMONET, Josep (1993D) "Cererols [Serarols]" extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 162 (1933), núm. 165 (1933), 166 (1934), núm. 168, (1934) a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 19-25, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.