El Campaner de Súria
Súria
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Dins del conjunt de pintures del segle XV de l'església destaca el dibuix d'una persona que s'ha interpretat com un campaner. Es tracta d'un dibuix esquemàtic, de color vermell, realitzat amb traços ingenus i amb la temàtica, curiosa, de representar una persona que toca una campana. Porta una "camisa" amb plecs, sense mànigues i que li arriba fins als genolls. Ajustada a la cintura mitjançant un cinturó. El cap, representat de perfil, es cobreix amb un turbant o "tovallola". Els braços s'alcen per sobre el cap i subjecten una corda grossa o el betall d'una campana, mentre que la cama dreta està estirada i l'esquerra flexionada. La pintura es pot datar pel vestit i el context dins la primera meitat del segle XV. La camisa era la peça de roba interior de les classes altes, encara que per a les classes populars era la única peça de roba. Com a roba interior arribava fins la llargada del vestit exterior (genolls o peus) Els almogàvers i els treballadors la duien molt curta i sense mànigues, ja fós estiu o hivern per que no molestés en treballar. Els plecs d'aquest tipus de roba es comencen a veure a Catalunya a partir de la primera meitat del segle XV, data que concorda amb tota la vestimenta (cinturó i tovallola)
El descobriment de les restes de pintura és fruit de les tasques de repicat de l'àbsis de l'església a partir de l'any 2004 en motiu dels treballs de restauració de l'esmentat edifici que vàren ser dutes a terme pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.
Història
L'àbsis romànic, de planta semicircular, consta de dos trams delimitats per un doble arc triomfal. A la part de l'àbsis propiament dita la coberta és de volta de quart d'esfera, mentre que a la part dels arcs triomfals és de volta de mig canó lleugerament apuntat. En els treballs efectuats per l'SPAL es va poder comprovar que existien diferents capes de pintura i enlluïts superposats damunt l'aparell de carreus d'època romànica. La més superficial consistia en una capa de pintura blanca, per sota d'aquesta hi havia un altra de color blau cel. Per sota d'aquestes apareixia una enlluït de color beix, imitant carreus de marbre seguits, amb una sanefa. Aquesta capa caldria datar-la en època de la primera gran remodelació de l'església mitjan selge XVII - inicis segle XVIII) Just per sota d'aquesta capa en va apareixer una altra realitzada amb pintura vermella i que devia servir com a marc per al retaule major de l'església i que es va pintar a la vegada que es col·locava aquell. Aquest fet explica que no calgués pintar la part posterior de l'absis ja que quedava tapt pel propi mobiliari litúrgic (LACUESTA, GALÍ, 2008).
Bibliografia
FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (inèdit) "Les esglésies i capelles de Súria" a Història de Súria, (comunicació personal de l'autor)
LACUESTA,Raquel; GALÍ, David (2008) "Pintures murals a l'absis romànic de l'església de la Mare de Déu del Roser de Súria", Quaderns Científics i Tècnics de restauració monumental, pp. 393-407, Col·lecció Documents de Treball, Sèrie Recursos Culturals 9, Diputació de Barcelona.
