Façana antiga del Castell
Súria
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
L'antiga porta principal del castell es troba a la façana Sud del mateix. De tota manera, en el moment de fer la darrera fase d'engrandiment de l'església parroquial del Roser van arribar a tapar el pas cap a la porta principal. Això va provocar que calgués obrir un nou accès al castell (que és el que s'utilitza actualment). Aquesta remodelació de l'església també va provocar que es rebaixés el terreny que es trobava davant de l'antiga porta fins el nivell del paviment de l'església (uns sis metres aproximadament). Actualment, per tal de poder veure la porta cal accedir a la part superior de la volta que es troba sobre la nau Nord de l'església i, des d'aquell punt es pot observar la porta tapiada. Aquesta presenta un arc de punt rodó amb dovelles realitzades en pedra sorrenca, així com els brancals de la mateixa. Es pot observar, així mateix la marca de la roca on s'assenta el castell que anava baixant cap a la zona oest. Així mateix, es pot comprovar com per a fer la coberta de l'església van encastar una biga a la dovella central de la porta.
La reforma de la porta del castell pertany a l'horitzó H (1862-1903) de la reforma de l'església (PANCORBO, LÓPEZ, 2008).
Història
La transformació de l'espai d'entrada al castell de Süria es data de 1862 moment de l'inici de l'ampliació de l'església del Roser. L'evolució morfològica de l'enclavament devia ser més o menys la següent: una primitiva torre de vigilància, tal vegada corresponent amb la torre interior del homenatge, que equivaldria a una guàrdia, tipològicament de planta rectangular i de petit volum, i que podria datar-se en els segles XII-XIII Els segles següents va ser residència de diferents senyors o castlans, essent administrat més tard per delegats dels ducs de Cardona o castlans, el castell segurament va patir diversos canvis estructurals que el van engrandir (aquestes intervencions deuen correspondre als segles XIV-XV, segons referències tipològiques visibles) fins que en època de les guerres carlines, se sap amb certesa que va ser remodelat i fortificat donant-li l'aspecte més semblant a l'actual, aixecant murs, obrint espitlleres i convertint la seva planta de rectangular a quadrada.
Bibliografia
CATALÀ I ROCA et al. (1991) Els castells catalans., vol. II. Barcelona: Rafael Dalmau.
CATALÀ I ROCA et al. (1991) Els castells catalans., vol. II. Barcelona: Rafael Dalmau.
PANCORBO, Ainhoa; LÓPEZ MÚLLOR, Alberto (2008) "L'excavació arqueològica a l'església de la Mare de Déu del Roser de Súria", Quaderns Científics i Tècnics de restauració monumental, pp. 365-392, Col·lecció Documents de Treball, Sèrie Recursos Culturals 9, Diputació de Barcelona.
