Pintures de l'àbsis de l'església
Súria
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Dins l'àbsis romànic de l'església van aparèixer a la zona per la conca de l'àbsis, l'arc triomfal major i la línia de la cornisa unes pintures murals molt senzilles realitzades amb poca capacitat tècnica (fins i tot en algun punt la pintura va regalimar i no va ser corregit). El fons és grisós i les pintures són de color vermell. El dibuix representat consisteix en una sanefa formada per dues línies ondulades de traç gruixut que ressegueixen l'arc per l'intradós. De cada ondulació neix una tija que acaba en una fulla d'heura. També hi ha soltes un seguit de flors amb els pètals oberts i estels en forma d'asteriscs. També es representa un Sol i una Lluna. Aquesta composició servia de marc al retaule de l'altar major i representa la volta del cel amb els estels, d'acord amb el que interpreten Galí i Lacuesta (2008) Aquest és un tipus de representació que presenta paral·les a altres esglésies medievals com la de Santa Maria de Terrassa. En el lateral hi ha, també, una figura humana que ha estat interpretada com un campaner i que fitxem a banda (fitxa 213). A més d'aquestes pintures, hi ha rastres d'una altra decoració pictòrica, encara que molt malmesa, a la banda de l'epístola a la capella que hi hauria d'haver hagut al costat del campanar. Es tracta d'una sanefa de fulles enganxades en forma de X amb flors semblans al cascall. Semblen anteriors a les altres i, tal vegada, es podrien datar del segle XIV.
El descobriment de les restes de pintura és fruit de les tasques de repicat de l'àbsis de l'església a partir de l'any 2004 en motiu dels treballs de restauració de l'esmentat edifici que vàren ser dutes a terme pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.
Història
L'àbsis romànic, de planta semicircular, consta de dos trams delimitats per un doble arc triomfal. A la part de l'àbsis propiament dita la coberta és de volta de quart d'esfera, mentre que a la part dels arcs triomfals és de volta de mig canó lleugerament apuntat. En els treballs efectuats per l'SPAL es va poder comprovar que existien diferetns capes de pintura i enlluïts superposats damunt l'aparell de carreus d'època romànica. La més superficial consistia en una capa de pintura blanca, per sota d'aquesta hi havia un altra de color blau cel. Per sota d'aquestes apareixia una enlluït de color beix, imitant carreus de marbre seguits, amb una sanefa. Aquesta capa caldria datar-la en època de la primera gran remodelació de l'església mitjan selge XVII - inicis segle XVIII) Just per sota d'aquesta capa en va apareixer una altra realitzada amb pintura vermella i que devia servir com a marc per al retaule major de l'església i que es va pintar a la vegada que es col·locava aquell. Aquest fet explica que no calgués pintar la part posterior de l'absis ja que quedava tapt pel propi mobiliari litúrgic (LACUESTA, GALÍ, 2008).
Bibliografia
FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (inèdit) "Les esglésies i capelles de Súria" a Història de Súria, (comunicació personal de l'autor)
LACUESTA,Raquel; GALÍ, David (2008) "Pintures murals a l'absis romànic de l'església de la Mare de Déu del Roser de Súria", Quaderns Científics i Tècnics de restauració monumental, pp. 393-407, Col·lecció Documents de Treball, Sèrie Recursos Culturals 9, Diputació de Barcelona.
